L'Organització dels Estats del Carib Oriental (OECS) és una organització governamental internacional formada el 1981 per millorar la protecció dels drets humans i legals, el suport a la bona governança entre països i fomentar les dependències als estats del Carib oriental. En circumstàncies de desastres naturals com ara un huracà, es responsabilitza i responsabilitza. A partir de 2011, l'OECS tenia nou membres: Antigua, Barbuda, Illes Verges Britàniques, Saint Vincent, Grenadines, Anguila, Santa Llúcia, Montserrat i Dominica. La formació i l'existència de l'OECS ha estat un bon camí de desenvolupament per als estats membres, tot i que té una part dels contratemps.
Governança
Una característica molt important de l'OECS és com es fa responsable dels ciutadans dels estats membres. L'òrgan de govern de l'OECS va ser posat en marxa pels països membres de l'OECS i és l'òrgan de decisió més alt. L'Autoritat de l'OECS està formada pels caps de govern dels estats membres per fomentar la participació i la governança de la comunitat. Assegura que els estats membres tinguin la possibilitat de participar en l'avaluació continuada de l'OECS.
Relacions externes
La integració de l'OECS maximitza els beneficis dins dels territoris de l'OECS. Els països de l'OCDE han integrat polítiques comercials que s'inclouen en la Maquinària Regional de Negociació a la Comunitat del Carib (CARRICOM). La integració de l'OECS ha desenvolupat un marc normatiu regional i una regió financera estable per afavorir el repartiment de costos en projectes regionals, com ara la supervisió conjunta de la banca i els sectors financers. També ha realitzat guanys sobre la combinació d'experts tècnics i el desenvolupament conjunt dels mercats financers i de capital dels estats membres.
Turbulència financera
L'agitació econòmica mundial ha afectat a la majoria dels països pobres, inclosos els petits estats insulars del Carib. Després de les perilloses barreres econòmiques globals de 2007 a 2009, l'OECS ha sofert un pobre creixement econòmic, amb una mitjana del 0,4 per cent el 2010. Per tant, la seva dependència de les remeses turístiques, els vincles econòmics estrets, l'obertura al comerç universal i els fluxos financers, que eren una vegada els seus punts forts, s'han convertit paulatinament en les seves debilitats i agreuja la seva vulnerabilitat a la transmissió de la crisi global.
Desastres naturals
Els estats membres de l'OECE són vulnerables als desastres naturals. Segons el Banc Mundial, a partir de 2010, els països de l'OECE es trobaven entre els països més vulnerables del món per nombre de desastres per població i per àrea de sòl. Des de l'any 2008, la capacitat de l'OCDE per gestionar els creixents desastres s'ha vist frustrada pels recursos limitats, la disminució dels ingressos d'inversió estrangera directa (ingressos directes), els ingressos turístics i les remeses en tots els països de l'OCDE. La manca d'estructura i polítiques organitzades per frenar els efectes ha donat un cop als països de l'OCDE.
