Marge de funcionament és una mesura de rendibilitat calculada mitjançant elements de compte de resultats, mentre que marge de contribució és un component en l'anàlisi de pausa. Si bé els dos generalment calculen els fluxos d'ingressos basats en les vendes, el marge d'operacions cau sota el paraigua de comptabilitat financera, mentre que el marge de contribució es troba dins de la comptabilitat de gestió paraigua
La comptabilitat financera i gerencial és diferent de diverses maneres:
- La comptabilitat financera se centra en l'anàlisi de les declaracions financeres, que és rellevant per als accionistes, inversors i creditors.
- La comptabilitat financera es basa en principis comptables generalment acceptats, o GAAP.
- La comptabilitat gerencial se centra en la informació interna en un esforç per millorar l'eficiència operativa.
- També s'anomena comptabilitat empresarial comptabilitat de costos i fa èmfasi en el seguiment dels costos de producció, el càlcul del palanquejament operatiu i l'anàlisi uniforme.
- La comptabilitat empresarial també fa èmfasi en el pressupost de capital, la comptabilitat basada en l'activitat i la pressupostació operativa. La comptabilitat financera és més útil per a qüestions d'estructura de capital, costos de capital i rendiments de la inversió.
- A causa de les diferències, els comptadors de costos sovint treballen en el sector empresarial, mentre que els comptables financers treballen en la comptabilitat pública, generalment en auditoria, planificació fiscal i consultoria en finances corporatives.
Marge d'explotació
Marge de funcionament es calcula dividint els ingressos d'explotació per vendes netes. També s'anomena guanys abans d'interessos i impostos, o bé EBIT. Els ingressos d'explotació es calcula restant les despeses d'explotació dels beneficis bruts. Tots aquests elements es registren al compte de resultats: un extracte financer que resumeix el rendiment financer d'una empresa durant un període determinat, generalment un trimestre o any fiscal.
En afegir depreciació i amortització a EBIT, els inversors arriben EBITDA, que és el proxy de flux de caixa afavorit pels inversors per a diversos tipus d'anàlisi financera i de valoració. Probablement hagi sentit a parlar de les ràtios de preus a guanys, que valoren el valor d'una empresa com una relació del seu valor de mercat amb els seus guanys, ja que el valor del mercat és el seu valor comú de valors. Els múltipls de l'EBITDA són bàsicament els mateixos. Els múltiples d'EBITDA són especialment útils per valorar empreses no financeres, com ara empreses fabricants que empren nivells elevats de deute i actius fixos. Això és degut a que l'EBITDA exclou els efectes de l'estructura de capital (la combinació del deute amb l'equitat) i els mètodes de depreciació, cosa que permet als inversors centrar-se únicament en el rendiment operatiu.
Marge de contribució
Marge de contribució es calcula dividint el marge d'aportació unitària d'un producte pel seu preu de venda per unitat. Marge de contribució unitària es calcula restant els productes cost variable per unitat del seu preu de venda per unitat. Els costos variables augmenten o disminueixen al mateix temps que la producció, mentre que els costos fixos, com ara la despesa de lloguer, romanen constants, independentment de les quantitats de producció. Els costos variables inclouen el cost de les mercaderies venudes, les despeses de transport i comercialització. Els costos variables per unitat simplement divideixen els costos pel nombre d'unitats venudes pel que es pot expressar per unitat. Les vendes i les despeses variables es poden obtenir del compte de resultats, però cal recalcular-les per unitat.
El marge de contribució s'utilitza en el càlcul palanca operativa. Exclou els costos fixos, com ara les despeses d'arrendament d'immobles i equips. Les empreses amb alts marges d'aportació solen ser molt intensives en capital. Les empreses amb elevats marges d'aportació tendeixen a exhibir un gran palanquejament operatiu. L'apalancament serveix com a multiplicador, amb resultats d'augment, ja siguin positius o negatius. Simplificada, una empresa amb un major palanquejament operatiu registrarà un major augment dels ingressos d'explotació per al mateix augment de vendes que una empresa amb menor palanquejament operatiu. Si una empresa té un gran apalament operatiu, és fonamental maximitzar els beneficis operatius.
