Els administradors ocasionalment han de fer front a la mala conducta dels empleats. Les infraccions poden ser menors o poden implicar actes greus i fins i tot il·legals. La suspensió i la resolució són opcions disciplinàries que els empresaris poden utilitzar. La suspensió és una separació temporal del treball, mentre que la terminació o l'alta implica l'acomiadament permanent.
Polítiques d'ocupació: suspensió i resolució
Els empresaris solen suspendre un empleat en lloc de disparar-lo per un parell de motius. En primer lloc, algunes conductes errònies són menors, com ara prendre uns quants subministraments d'oficina o no realitzar tasques. Normalment, aquestes suspensions estan precedides d'una reprimenda escrita o oral. En segon lloc, es pot suspendre un treballador pendent d'investigar la mala conducta greu. En qualsevol cas, una suspensió no significa necessàriament que l'empleat sigui acomiadat. La terminació sol tenir lloc com a últim recurs i s'utilitza si el comportament inacceptable no es corregeix o si una investigació mostra una conducta incorrecta és prou greu com per justificar l'acomiadament.
Causes d'acció disciplinària
HG.org diu que les polítiques de la companyia en relació amb la suspensió i la terminació haurien de figurar clarament en els acords d'ocupació i en un format escrit com un manual d'empleats. Normalment, els empresaris consideren la rescissió quan un empleat viola a consciència una llei mitjançant un comportament violent, assetjament sexual o una altra activitat criminal. L'incompliment d'un acord de treball i les reiterades violacions de la política de la companyia també són motius de suspensió o resolució. La divulgació intencionada d'informació confidencial o danys a l'empresari o als seus actius serien motius de suspensió i, potser, de rescissió, com es rebutgés o fracàs en el treball assignat.
