La gestió és la forma en què la gent s'uneix, com a col·lectiu, per dur a terme una tasca de manera coherent i coherent. L'objectiu de la tasca és realitzar cada seqüència de passos amb la major precisió, eficàcia i eficàcia possible cada vegada. Hi ha diversos principis de gestió que totes les organitzacions utilitzen en moltes situacions diferents, però hi ha diversos desavantatges inherents a aquests principis.
Enfocament de gestió científica
L'enfocament de la gestió científica es va desenvolupar per ajudar a estandarditzar els mètodes d'operacions comercials. A través de la formació, els empleats es valoren per les seves habilitats físiques o mentals i es vinculen amb la funció laboral adequada amb les eines correctes per fer el seu treball. Els inconvenients d'aquest mètode són que els empleats comencen a sentir que estan sent tractats com una maquinària. La influència creativa que els empleats aporten a la feina es veu asfixiada perquè no se'ls permet realitzar una tasca a la seva manera única.
Enfocament de l'organització burocràtica
El mètode d'organització burocràtica s'estructura de manera que hi ha una clara línia d'autoritat i una jerarquia directa entre el personal de l'organització. El mètode permet seleccionar els empleats per a un lloc de treball per les seves habilitats. El problema amb aquest mètode és que el mètode burocràtic és inflexible. El sistema afegeix diverses capes de paperassa al procés i de vegades s'assembla a un servei públic o organització governamental.
Enfocament de recursos humans
L'enfocament de recursos humans està dissenyat perquè les necessitats de gestió de nivell superior es compleixin permetent als treballadors utilitzar les seves habilitats per assolir tot el seu potencial. La tasca salarial, la funció laboral, la capacitació i les valoracions del rendiment han d'ajustar-se a l'estratègia empresarial de la companyia i al mateix interès dels empleats. L'enfocament de recursos humans només funciona si els empleats consideren que la companyia està tractant bé pel que fa a prestacions, pagaments, ressenyes, pauses, vacances, bonificacions, pràctiques de contractació i formació. A més, la satisfacció dels empleats es deriva de relacions informals, de quina manera es relacionen els empleats i els seus caps.
Teoria de la contingència
Els seguidors de la Teoria de la Contingència creuen que no hi ha cap manera de gestionar un entorn empresarial. El propi entorn afecta la forma en què els directius reaccionen i com gestionen el negoci. Els crítics de la teoria de la contingència afirmen que totes les situacions són úniques i que la intuïció i el judici són les maneres clau que un gestor pot prendre les decisions empresarials adequades. El coneixement i l'experiència previs no poden influir en la decisió o pràctica de la direcció. La teoria és teòrica, és a dir que és pràcticament impossible refutar supòsits contradictoris contra la teoria.
Teoria de McGregor
La Teoria de McGregor presenta una explicació contrastada del comportament humà en el lloc de treball que s'identifica com Teoria X i Y. La teoria X suposa que, en general, les persones són mandroses i evitaran el treball sempre que sigui possible. La teoria Y afirma que les persones són creatives i gaudeixen de treball. La Teoria X suposa que una vegada que es compleix una necessitat, un individu ja no està motivat. La teoria Y assumeix que la setesa d'autoestima i autoinformació d'un individu no pot estar completament satisfeta.
