Teoria de contractes socials integratius és una teoria de l'ètica empresarial originada per Thomas Donaldson i Thomas Dunfee, i està fortament influenciada per les teories de contractes socials dels filòsofs polítics com Thomas Locke i John Rawls. L'objectiu de la Teoria de Contractes Socials Integratius és proporcionar un marc mitjançant el qual es puguin prendre decisions empresarials i empresarials respecte al seu impacte en comunitats pertinents, normes ètiques i possibles normes morals universals.
Contracte Macrosocial
Basant-se en la teoria de contractes socials, la Teoria de Contractes Socials Integratius afirma que contractistes globals racionals -empreses, particulars i altres actors econòmics- entren en un contracte hipotètic que determina normes i estàndards. Tanmateix, en lloc de política i governança, aquest contracte es refereix a normes normatives que influeixen en els assumptes econòmics i empresarials. Aquestes normes no poden entrar en conflicte amb normes culturals o religioses divergents. Mentre que la hipotètica situació d'aquesta teoria és que els actors formen aquest contracte de forma conscient, en realitat aquest procés implica implícitament, com en la teoria de contractes socials, on el consentiment sense coacció és el factor governant si una norma o valor és o no constitutiu.
Hipnormes
Aquest terme s'utilitza per referir-se als principis morals universals que són els límits d'una acció acceptable. Les hiperminències són àmplies, fonamentals i abasten tots els actors a tot arreu, que serveixen com un horitzó definitiva que determina què és i no és ètic per a éssers humans i entitats empresarials. Perquè una acció sigui ètica sota la teoria de contractes socials, ha d'alinear-se amb tals hipernormes.
Contractes microsocials
Els contractes microsocials són menys penetrants i menys acords assolits entre agents de comunitats econòmiques o econòmiques més reduïdes, com ara, però no limitades a, indústries individuals, i existeixen com a substrat de contractes existents en virtut del contracte Macrosocial. Produeixen normes que es regeixen per les normes i valors generalment acceptats per la comunitat. Perquè es consideri legítim per la Teoria del Contracte Social Integratiu, no han de diferenciar-se de les hipernormes determinades en part pel contracte Macrosocial.
Metodologia
La teoria de contractes socials integradors proporciona un mètode solt per prendre decisions ètiques. En primer lloc, cal identificar totes les comunitats que seran afectades per la decisió. A continuació, cal identificar les normes per les quals aquestes comunitats es conformen lliurement. Aquestes normes no poden entrar en conflicte amb unes normes morals més grans que es prenen com a universalment aplicables a tothom, com ara hipnormes. Finalment, si romanen els conflictes, prioritzeu normes més generalitzades, coherents i coherents en el marc del contracte macrosocial. Aquest mètode teòricament permetria que els responsables prenguin decisions d'acord amb un conjunt acceptable de valors, pràctiques i normes.
Crítica
Crítiques de la teoria de contractes socials integratius sovint se centren en el concepte d'hipnormes. És discutible si existeixen normes morals "universals", com es determinen aquests estàndards i si són variables al llarg del temps i en totes les cultures. Addicionalment, la metodologia implementada per la Teoria de Contractes Socials Integratius requeriria algun tipus de càlcul moral, que alguns teòrics ètics han rebutjat. Finalment, alguns afirmen que l'únic compromís d'una empresa o director és maximitzar els beneficis per als accionistes o per prestar el seu propi interès i, per tant, qualsevol tipus d'ètica empresarial que superi aquestes lleialtats mínimes sigui obsolet.
