La majoria dels països d'avui tenen una economia oberta. Els seus béns i serveis es poden transmetre a través de les fronteres, i la majoria de les indústries solen ser de propietat privada. Les importacions i exportacions suposen una gran part del PIB. Com a resultat, els clients tenen accés a una àmplia gamma de productes de marques nacionals i mundials.Si sou un empresari, és important comprendre clarament les diferències entre les economies obertes i tancades. Això us ajudarà a decidir amb qui fer negocis i on invertir els diners per obtenir un èxit a llarg termini.
Què és una economia oberta?
En una economia oberta, les persones són lliures de vendre béns i serveis a països estrangers. També tenen l'opció de comprar béns i fer negocis a tota la comunitat internacional. Els Estats Units, Austràlia, Singapur, Suïssa i la majoria dels països de la UE tenen una economia oberta caracteritzada per barreres de baix comerç.
En el passat, Nova Zelanda, Canadà i Austràlia tenien polítiques proteccionistes. No obstant això, van començar a obrir-se als anys 80 i 90, el que va provocar un augment dels ingressos i la productivitat. Altres països tenen una petita economia oberta, que significa que participen en el comerç internacional, però les seves accions tenen un impacte insignificant en els preus globals.
Per exemple, la República Txeca, Àustria, Bèlgica, Luxemburg, Noruega i Jamaica pertanyen a aquesta categoria. Un país com Àustria és massa petit per influir en l'economia global, inclosos els preus, els ingressos i els tipus d'interès. Per tant, és vulnerable a les condicions canviants del mercat global.
Si una gran economia oberta com Alemanya entra en recessió, tindrà un impacte negatiu en l'economia mundial. Una recessió a Àustria o Bèlgica, d'altra banda, és poc probable que tingui un impacte important en altres països.
El grau d'obertura varia d'una nació a una altra. Els experts financers afirmen que no hi ha una economia completament oberta. La majoria dels països tenen polítiques monetàries i fiscals, així com barreres comercials destinades a protegir les seves economies. Alguns encara tenen indústries governamentals. D'altres no permeten la lliure circulació de capitals a través de les seves fronteres.
Característiques d'una economia tancada
No tots els països estan disposats a transmetre béns i serveis amb altres països. Encara que existeixen poques economies tancades, alguns països encara restringeixen el flux de recursos a través de les seves fronteres polítiques. En teoria, són autosuficients i no confien en el comerç internacional.
Però, quins països tenen una economia tancada? Un bon exemple és Brasil, que té la menor proporció entre el comerç i el PIB del món. La seva economia es basa principalment en el seu mercat intern. Hi ha menys de 20.000 empreses brasileres que exporten béns. Això és extremadament baix considerant la gran població. Noruega, per comparació, té un nombre similar d'exportadors, però menys residents.
Segons el Banc Mundial, Brasil té estrets vincles amb la Xina, una altra economia tancada. S'espera que es converteixi en una de les fonts més importants de creixement de la Xina. Tot i que ambdós països imposen alts obstacles aranzelaris a determinats béns i serveis, en els darrers anys s'han produït avenços significatius en aquest sentit.
Malgrat ser el major exportador mundial de mercaderies, la Xina té una economia tancada a causa de les seves restriccions a les importacions. A més, reforça normes estrictes sobre l'ús de la tecnologia dins de les seves fronteres. Les importacions d'aus de corral i ous estan totalment prohibides. Els cinemes nacionals no poden córrer més de 34 pel·lícules estrangeres per any. Les empreses que tenen previst fer negocis a la Xina estan subjectes a alts impostos i aranzels d'importació.
Governs i acadèmics han discutit des de fa molt de temps els avantatges i desavantatges d'una economia tancada. Alguns experts diuen que aquest tipus d'economia garanteix una gran quantitat de mà d'obra. A més, aquestes nacions són autosuficients i no confien en l'economia mundial. També són més fàcils de regular els béns interns.
Els països amb economies tancades sovint no tenen els recursos interns necessaris per produir determinats béns. Per exemple, potser no tinguin prou petroli, cru, carbó o grans. Atès que el govern controla els preus, els clients es veuen obligats a pagar els béns que puguin o no ser capaços de pagar. Si el país en qüestió experimenta condicions adverses, com la baixa pluviometria, la seva població pot morir de fam. Els agricultors perdrien els seus ingressos i els cultius moririen.
Altres característiques d'una economia tancada inclouen una gran regulació governamental, indústries nacionalitzades, tarifes de protecció i oportunitats limitades de creixement. Els països que pertanyen a aquesta categoria es veuen privats dels beneficis del comerç internacional, com l'accés a noves tecnologies i productes innovadors. Els seus residents no poden treballar a l'estranger, mentre que els estrangers no tenen el treball adequat dins de les seves fronteres.
No obstant això, cap economia està completament tancada avui en dia. Aquest concepte s'utilitza principalment per desenvolupar teories macroeconòmiques.
Els avantatges d'economies obertes
La col·laboració impulsa el creixement. En una economia oberta, les persones poden intercanviar béns i serveis, iniciar o ampliar el seu negoci a través de les fronteres i gaudir de costos més baixos. Els clients tenen accés a una àmplia gamma de productes que de cap manera poden estar disponibles. L'entorn econòmic flexible assegura una assignació òptima dels recursos i la sobirania del consumidor.
Aquest tipus d'economia afavoreix la competència entre els productors nacionals, que es tradueix en productes de més qualitat i preus més baixos. Per exemple, un fabricant de mobles domèstics competirà contra centenars de marques locals i mundials. Com a resultat, l'empresa s'esforçarà per oferir una millor experiència del client o productes superiors per obtenir un avantatge competitiu.
Un altre avantatge d'una economia oberta és la possibilitat de vendre exportacions a preus més alts i obtenir importacions més barates. Quan dos països comercialitzen béns i serveis entre ells, els dos es beneficiaran d'aquestes diferències de preu. A més, l'eliminació d'aranzels resulta en menors costos per als clients.
L'esperit empresarial també és molt encoratjat. Els que planegen iniciar un negoci poden intercanviar informació i recursos lliurement amb empreses estrangeres. Això els permet mantenir els costos baixos i accedir a les últimes tecnologies perquè puguin oferir productes innovadors a preus competitius. A més, poden subministrar mercaderies que no estan àmpliament disponibles al mercat intern.
La facilitat per fer negocis ajuda a crear més llocs de treball. En les indústries on la competència és ferotge, les empreses intentaran atreure el màxim talent i oferir un salari més alt, que al seu torn, estimula l'economia local. A més, l'accés a la tecnologia i al know how augmenta la productivitat i la innovació en el lloc de treball.
Hi ha algun inconvenient?
Malgrat els seus avantatges aparents, les economies obertes no són perfectes. En primer lloc, són vulnerables a amenaces externes. Les fluctuacions de preus, els xocs de mercat i les altes taxes d'atur en un país es poden estendre a altres economies. Per exemple, la crisi financera que va tenir lloc el 2008 va ser seguida d'una crisi econòmica mundial. Milions de persones van perdre els seus llocs de treball o es van trobar sota l'aigua amb les seves hipoteques.
En una economia oberta, moltes empreses poden intentar reduir els seus costos i maximitzar els beneficis explotant els empleats o important productes i matèries primeres de mala qualitat. A més, les grans organitzacions poden dominar determinats mercats, crear monopolis i establir preus injustos. El creixent nombre d'empreses estrangeres pot matar empreses locals. D'altra banda, l'arribada d'una gran corporació en una petita comunitat podria acabar amb la pobresa i augmentar les taxes d'ocupació.
Si bé és cert que les economies obertes tenen la seva part de desavantatges, impulsen el creixement i la innovació. La disponibilitat generalitzada de béns i serveis, així com la facilitat de fer negocis i el flux de recursos productius, poden contribuir a la prosperitat i al desenvolupament sostenible.
