Les institucions financeres, com ara bancs, companyies d'assegurances, fons de cobertura o corretatge, registren despeses de provisió en els seus llibres comptables per reflectir la possibilitat que no recuperin el pagament complet dels préstecs dels prestataris. Aquestes provisions ajuden al prestador a presentar una imatge precisa de la seva fortalesa financera.
Definicions
Quan sorgeixen circumstàncies que fan dubtós que un prestatari pugui pagar un préstec correctament, el prestador pot reduir el valor del préstec en els seus llibres per reflectir la probabilitat de pèrdua. Això no es realitza realment canviant el cobrament degut, però registrant una provisió per a la part del deute que el prestador considera en perill.
Importància
L'enregistrament d'una despesa de provisió permet al banc informar els valors actius dels actius en els informes financers i, al mateix temps, informar sobre els saldos de préstecs precisos. Un préstec representa un actiu per a un prestador. Els valors de préstecs incorrectes afecten els càlculs de capital circulant. El capital de circulació indica els nivells d'efectiu a curt termini d'una empresa i és igual a l'actiu actual menys el deute actual. Si un prestador descobreix que un prestatari pot no poder pagar un préstec satisfactòriament, ha d'indicar aquest fet en el seu llibre major perquè no funcioni amb figures de capital circulant que siguin enganyoses.
Comptabilitat i informes
Per registrar una despesa de provisions, un comptador deute el compte de despeses de provisió i acredita el compte de crèdit per cobrar. La despesa de provisió sovint s'anomena despeses de deute dolent o despesa de comptes dubtosos. El comptador informa sobre despeses de provisió en el compte de resultats, també conegut com a compte de resultats.