Egipte, com gran part de l'Orient Mitjà, s'enfronta a un gran problema d'atur, que s'agreuja per la seva població relativament jove. La gran majoria dels egipcis treballen en l'agricultura o en l'economia informal, però altres treballen en la fabricació, els serveis socials, el sector governamental, el turisme i altres indústries.
Agricultura
L'agricultura continua dominant el mercat laboral egipci. Més del 30% de la població treballa en el sector agrícola. A finals del segle XX es va produir un enorme desplaçament de la població cap a les ciutats, especialment a El Caire, però l'ocupació rural a l'agricultura continua sent forta.
Fabricació i construcció
Els tèxtils han estat tradicionalment un dels primers sectors industrials a desenvolupar en una economia emergent. A finals de 2009, la indústria tèxtil egípcia creixia a un ritme del 30 per cent anual. El segle XX va acabar amb aproximadament el 13% de la població ocupada en algun tipus d'indústria, principalment manufacturera lleugera, amb un altre 7% emprat en la construcció.
Turisme
Les piràmides, els temples, els tresors arqueològics i les estacions marines del Mar Roig fan que el turisme sigui una part integral de l'economia del país. El sector turístic utilitza guies turístics, conductors, treballadors de serveis alimentaris, arqueòlegs i treballadors del museu. Els hotels són una valuosa font de llocs de treball i empren persones de tots els nivells des del manteniment fins a la gestió. El turisme és una font important de guanys en moneda estrangera. L'any 2007, aproximadament el 13,7% de la població treballava en la indústria del viatge i el turisme.
Autònom i microempresa
Un gran percentatge d'egipcis són autònoms i treballen dins d'una economia informal, com és el cas de la major part del món en desenvolupament. Les organitzacions no governamentals internacionals (ONG) han invertit diners en projectes de microempresa, ajudant als egipcis a iniciar els seus propis negocis petits. Centenars de milers de micro i petites empreses dominen el sector informal. El sector informal inclou treballadors de serveis personals, com a donzelles i altres empleats de la llar. Les microempreses inclouen petits comerciants, artesans i una gran varietat d'empreses de restauració i menjar.
Sector públic
L'ocupació del govern ha estat reclamada pels treballadors durant molt de temps per la seva relativa estabilitat més la garantia d'una pensió, assegurança mèdica i altres privilegis. Les iniciatives per eliminar els residus públics i la ineficàcia han reduït la quantitat de persones que ingressen a l'ocupació en el sector públic, però continua sent una part vital de l'economia. Més del 30 per cent dels empleats del govern són professors.
Sector de serveis
El creixement de la població es tradueix en un creixement en el sector dels serveis. Els serveis financers van experimentar un creixement durant la primera dècada del segle XXI, amb llocs de treball en sucursals de bancs locals i internacionals. Gairebé la meitat de la població treballa en el sector serveis, però un gran percentatge d'aquests treballadors s'empren informalment.
Altres sectors
Els grans projectes d'infraestructures utilitzen un gran nombre de treballadors, tot i que molts dels llocs de treball són de caràcter temporal. Els sectors petrolífers i petroli d'Egipte són indústries d'exportació crucials que aporten certa ocupació, però encara utilitzen un nombre relativament reduït de treballadors. Moltes persones més treballen per a empreses d'utilitat pública.
