La política fiscal i monetària representa dos enfocaments pels quals els governs intenten gestionar les economies de les seves nacions. La política fiscal utilitza els poders tributaris i de despesa del govern per influir en l'economia, mentre que la política monetària utilitza els tipus d'interès i l'oferta monetària per garantir un creixement econòmic estable. Tot i que la política monetària i fiscal tenen efectes diferents, tots dos s'esforcen per garantir l'estabilitat econòmica.
Objectius de la política fiscal
La política fiscal utilitza els impostos, la despesa pública o una combinació dels dos per afectar la direcció general de l'economia. Sovint, el govern utilitza mesures fiscals per estimular una economia problemàtica, com ho va fer el govern dels Estats Units durant la Gran Depressió als anys trenta. A continuació, el govern va utilitzar una sèrie de nous programes i mesures de despesa, com ara projectes d'infraestructura, per estimular l'activitat econòmica. Durant una economia lenta, les empreses produeixen menys béns i els consumidors gasten menys diners, redueixen la demanda agregada i redueixen la producció econòmica nacional. En augmentar les seves compres de béns i serveis o disminuir els impostos per posar més diners en mans de les persones, el govern intenta augmentar la demanda agregada i augmentar la producció, tal com es mesura pel producte interior brut (PIB).
Objectius de la política monetària
Els objectius principals de la política monetària són garantir un sistema de preus estable i promoure un creixement econòmic sostenible. La inflació, caracteritzada per un augment general dels preus, redueix el poder adquisitiu dels diners i perjudica el creixement econòmic. La política monetària intenta protegir el valor dels diners regulant l'oferta monetària nacional. Els instruments de política per fer-ho inclouen la venda i compra de valors governamentals coneguts com a operacions de mercat obert; regular els requisits de reserva bancària; i establir tipus d'interès a curt termini, com ara la taxa de fons federals als EUA i la taxa de descompte.
Identificació
Diferents entitats controlen la política fiscal i monetària. En la majoria de les nacions, les branques legislativa i executiva de la política fiscal de control del govern, fixant el tipus impositiu i adoptant el pressupost anual del govern. Als Estats Units, el Congrés aprova el pressupost i estableix els nivells fiscals amb algunes aportacions del president. Els bancs centrals supervisen la política monetària. Exemples inclouen la Reserva Federal dels EUA, el Banc d'Anglaterra, el Banc de Canadà i el Bundesbank a Alemanya.
Efectes de política fiscal
La política fiscal té el seu efecte més immediat sobre la demanda agregada de béns i serveis en tota l'economia. La política fiscal també afecta el comportament del consumidor. Els impostos marins elevats, que cobren taxes més altes a mesura que augmenta l'ingrés, redueixen els incentius per guanyar més diners. La política fiscal expansiva, en què el govern augmenta les seves despeses per estimular l'economia, pot augmentar la inversió del sector privat, segons el professor Greg Mankiw, economista de Harvard i ex assessor de la Casa Blanca.
Efectes de política monetària
Al afectar els tipus d'interès i l'oferta monetària del país, la política monetària afecta la capacitat dels consumidors i empreses d'obtenir crèdit. El Banc de la Reserva Federal de San Francisco, tanmateix, va informar que la política monetària suposa un retard de llarga durada en el qual poden trigar tres mesos a més d'un any a prendre decisions polítiques per a l'economia.
