Jamaica ha estat tradicionalment el "líder" polític de les illes del Carib. Jamaica és el primer estat caribeny modern i autònom, té una economia bastant avançada i és el líder econòmic de les àrees. El seu treball organitzat és extremadament actiu i se centra en els dos grans partits polítics. El treball està representat al govern, i els diferents sindicats de l'illa estan recolzats per faccions polítiques, una a la recerca d'una autosuficient àrea del Carib, l'altra que busca una aliança amb els Estats Units.
Antecedents
El treball organitzat ha estat sempre la columna vertebral de la política jamaicana. Això, però, no vol dir que el treball sigui millor en aquesta illa que en cap altre lloc. Els sindicats laborals formen part d'una coalició governamental específica. Els dos grans moviments han estat el moviment socialista de Michael Manley, i la facció lliure-mercat, pro-americà, tipificada per Edward Seaga. Les primeres disputes sindicals es van produir en el sector del sucre de l'economia de l'illa, una de les seves exportacions més lucratives. En els anys cinquanta i seixanta, el govern jamaicà va promoure una industrialització limitada que va conduir a la creació d'un proletariat industrial que buscava un salari mínim, seguretat laboral i bones condicions de treball. Aquesta facció es va convertir en la base de Michael Manley.
Història i idees
La teoria del treball organitzat jamaicà és la independència. La independència nacional ha d'estar relacionada tant amb la independència econòmica com amb la seguretat del treball, el pagament i els beneficis. El poder polític dels sindicats ha estat diluït per escissions pròximes i cismes entre líders sindicals. Fins i tot sota el primer ministre socialista Manley, el treball va fer pocs avenços a causa del deute constant, l'hostilitat nord-americana i les tensions de la industrialització.
Problemes laborals
A la Jamaica moderna, hi ha dotzenes, de vegades centenars, de disputes sindicals a l'any. Com que aquests sindicats tenen un paper polític important, els treballadors de l'illa són conscients de la seva força política i intenten utilitzar-lo de qualsevol manera possible. Hi ha dotzenes de sindicats importants a l'illa, cadascun amb una orientació política específica pròpia. El govern controla el Tribunal de Controvèrsies Industrials, que és el principal cos estatal que tracta els problemes laborals. Tradicionalment, la independència de Jamaica està relacionada amb un treball organitzat actiu i altament polític. El resultat ha estat una economia que lluita una desocupació crònica superior al 15% des del 2000.
Rol modern
El 2009, el ministre de Treball Pearlnel Charles va fer un discurs a la principal Federació de Sindicats de Jamaica. Va exposar el paper més beneficiós dels sindicats jamaicans. Va afirmar que la integració social del treball amb la cultura, la tradició i el desenvolupament econòmic de l'illa és el paper principal del treball: la idea és democratitzar el lloc de treball. Concretament, el treball organitzat hauria de continuar protegint els seus guanys en salaris mínims, ingressos justos i seguretat social. L'ocupació total és el veritable objectiu a llarg termini del treball jamaicà. En última instància, el treball jamaicà hauria d'assumir el lideratge en la protecció dels llocs de treball davant la recessió mundial i la manca d'un mercat americà sòlid.
