Quan dos o més països entren a un acord comercial, redueixen o eliminen de manera formal les barreres comercials entre si. Aquests acords es poden classificar segons el nombre de socis, com ara bilateral i multilateral; o per nivell d'integració econòmica, com ara la zona de lliure comerç, la unió duanera i la unió econòmica.
Acords comercials bilaterals
Es produeix un acord comercial bilateral quan dues nacions o blocs comercials baixen o eliminen completament les barreres comercials de determinats béns i serveis. Els Estats Units, per exemple, tenen acords bilaterals de lliure comerç amb diversos països a partir de 2015. Un d'aquests acords, amb Austràlia, es va signar el 2004 i va entrar en vigor el 2005. Aquest pacte AUSFTA elimina els aranzels sobre una varietat d'exportacions agrícoles i tèxtils i importacions entre els EUA i Austràlia.
Com és el cas de la Xina i l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, un país i un bloc de comerç també poden establir un tractat comercial bilateral. El Àrea de lliure comerç d'ASEAN-Xina es va signar el 2002 i es va implementar el 2005, creant una zona de lliure comerç entre els països membres de la Xina i ASEAN.
Acords comercials multilaterals
Un acord comercial multilateral inclou diversos països. El Acord comercial nord-americà és un exemple ben conegut d'un tractat multilateral. Firmat el 1992 i implementat el 1994, el TLC permet als Estats Units, Mèxic i Canadà intercanviar lliurement diversos productes sense afrontar cap tipus d'exportació o importació. Segons aquest tractat, també s'eliminen les barreres a la inversió. Altres exemples d'acords multilaterals inclouen la ASEAN i la Acord Comercial Àsia-Pacífico APTA.
Duanes i unions econòmiques
Es crea una unió duanera quan els membres d'un bloc comercial regional acorden adoptar una tarifa comuna sobre les importacions de països externs. Un exemple famós d'una unió duanera és el Unió Europea. Tot i que el comerç entre els països membres de la UE és en gran part lliure de tarifes, totes les importacions de la resta del món estan subjectes a tarifes comunes.
La UE també és un exemple d'una unió econòmica. Els sindicats econòmics es formen quan dos o més països accepten permetre la lliure circulació no només de béns i serveis, sinó també de factors de producció com el capital i el treball. Les nacions participants també comparteixen polítiques monetàries, socials i fiscals comunes.
Els tractats multilaterals i els sindicats duaners i econòmics solen ser acords regionals. És a dir, els socis es troben dins de la mateixa àrea geogràfica.
Acords comercials especials
Els països, especialment els desenvolupats, poden crear programes comercials especials per assolir objectius que no siguin simplement facilitar el comerç. Per exemple, la Llei de Creixement i Oportunitat Africana dels Estats Units està dissenyada per encoratjar a determinats països de l'Àfrica subsahariana a exportar certs productes als Estats Units sense drets d'importació. Mitjançant aquesta Llei, els Estats Units tenen com a objectiu millorar les relacions econòmiques i diplomàtiques amb els països africans, així com ajudar-los a aconseguir un major desenvolupament i creixement econòmic.
