Estabilitat econòmica significa que l'economia d'una regió o país no mostra grans fluctuacions en les mesures clau del rendiment econòmic, com ara el producte intern brut, l'atur o la inflació. Per contra, les economies estables demostren un modest creixement del PIB i dels llocs de treball mentre mantenen la inflació al mínim. Les polítiques econòmiques governamentals lluiten per un creixement econòmic estable i preus, mentre que els economistes depenen de múltiples mesures per a mesurar la quantitat d'estabilitat.
Característiques d'una economia estable
Una economia estable demostra un creixement estable i manejable del PIB i l'ocupació. El creixement manejable significa que l'economia creix a un ritme sostingut que no influeix en les pressions inflacionistes, provoca preus més alts i afecta negativament els guanys corporatius.
Una economia que mostra un creixement constant durant un quart d'any, seguida d'una forta disminució del PIB o un augment de l'atur en el pròxim trimestre, indica una inestabilitat econòmica. Les crisis econòmiques, com la crisi creditícia mundial de 2008, provoquen la inestabilitat econòmica mundial, la reducció de la producció, l'ocupació i altres mesures de salut econòmica.
Principals mesures d'estabilitat econòmica
Una economia nacional moderna és massa complexa per resumir-se en una sola mesura, però molts economistes confien en el PIB com a resum de l'activitat econòmica. Els canvis en el PIB al llarg del temps proporcionen una estabilitat. El PIB mesura la producció total de l'economia nacional en termes monetaris ajustats a la inflació.
Altres mesures d'estabilitat econòmica inclouen els preus de consum i la taxa d'atur nacional. Les agències governamentals recopilen dades mensuals i trimestrals sobre l'activitat econòmica, permetent als responsables polítics i economistes controlar les condicions econòmiques i respondre en temps inestables.
Altres mesures econòmiques
Les taxes de canvi de divises i els preus de les accions mundials també proporcionen mesures útils d'estabilitat econòmica, d'acord amb un full de dades del Fons Monetari Internacional. Els canvis de volatilitat en els tipus de canvi i els mercats financers generen inversors nerviosos, donant lloc a un menor creixement econòmic ia uns nivells de vida més baixos.
L'FMI admet que una certa inestabilitat és inevitable en una economia dinàmica, però informa que el desafiament que afronten els governs del món és minimitzar la inestabilitat sense obstaculitzar la capacitat econòmica de millorar els nivells de vida a través d'una major productivitat i creixement laboral.
Política econòmica del govern
Quan els canvis bruscos del PIB, l'atur, la inflació i altres mesures apunten a condicions inestables, sovint els governs responen amb mesures de política fiscal i monetària. Els economistes com Gregory Mankiw de Harvard fan referència a aquestes accions com a política d'estabilització.
Quan el PIB declina, per exemple, els governs poden augmentar les seves despeses en béns i serveis per estimular l'economia, mentre que els bancs centrals poden reduir els tipus d'interès per facilitar l'accés al crèdit per a empreses i particulars. Si l'economia mostra una inestabilitat en l'altre sentit, expandint-se a un ritme probablement d'inflar, els bancs centrals poden augmentar les taxes d'interès per reduir l'oferta monetària del país i controlar les pressions inflacionistes.
