La comptabilitat es refereix a la veritat en forma de descripcions numèriques fidels de les activitats empresarials. Els principis ètics que mouen la professió parlen de la importància de proporcionar informació precisa i imparcial. Això permet als propietaris d'empreses de recollir la informació que necessiten, i les agències d'auditoria poden fer avaluacions útils. L'ètica en la comptabilitat és una qüestió tant de directrius com de principis. Els òrgans de govern i les organitzacions comercials elaboren normes específiques que elaboren les normes de comptabilitat, però els valors personals i l'ètica professional han de guiar els comptadors. Aquesta capa addicional de judici ètic ajuda a prendre decisions davant de les ambigüitats i les zones grises.
Ètica en auditories
L'auditoria és una de les tasques més importants que realitzen els comptadors. Es tracta de verificar la informació per avaluar la veracitat i la precisió de la informació comptable, ja sigui per a fins interns o per a avaluacions externes d'institucions tributàries i creditícies. Per actuar èticament durant una auditoria, un comptador hauria d'avaluar els números amb l'objectiu principal d'arribar a la veritat. No ha d'existir cap conflicte d'interès, com ara posseir accions en el negoci i mantenir-se en peu si els números mostren les operacions d'una llum avantatjosa.
Quan una empresa contracta un auditor extern per revisar les seves dades de comptabilitat, és el treball d'aquest comptador per ser complet i just i buscar inconsistències, fins i tot si aquestes banderes vermelles afegeixen treballs addicionals o creen altres problemes per a l'empresa. Un comptador d'auditoria que treballa per a un banc o agència governamental no ha de ser influenciat per sentiments personals com ara la cobdícia o la simpatia, sinó que només s'ha d'ocupar d'assegurar-se que els números s'incorporin i expressin amb precisió l'activitat financera de la companyia.
Codi ètic de comptabilitat
La Junta Internacional d'estàndards d'ètica dels comptadors, en si mateixa una agència independent, ha creat un codi que defineix els principis en joc en la comptabilitat ètica. Aquests principis cobreixen moltes facetes del comportament ètic dels comptadors, tot i que situacions úniques poden exigir trucades de judici que no es reflecteixen explícitament en aquests principis.
- Integritat: La integritat no és un conjunt de regles o un curs d'acció, sinó un estat d'ànim orientat a l'honestedat, la senzillesa i el compromís d'actuar seguint el principi més que no pas pel bé personal.
- Objectivitat: En la mesura que sigui humanament possible, els comptadors no han de ser influïts pels interessos o perspectives dels individus o empreses que contracten. Un comptador tampoc ha de permetre que els biaixos personals o els interessos influeixin en els números que entren en un sistema de comptabilitat o en els resultats que se'n surten. Les xifres i els resultats s'han de prendre al seu valor nominal i han de conduir conclusions i decisions.
- Competència professional i atenció deguda: El camp de la comptabilitat no és un cos estàtic de coneixement, sinó un marc evolutiu de referència que canvia a mesura que la legislació i les millors pràctiques es redefineixen amb el pas del temps. És responsabilitat d'un comptador ètic mantenir-se al corrent d'aquests desenvolupaments i oferir als clients informació actualitzada i el servei de màxima qualitat.
- Confidencialitat: Els comptadors manegen informació confidencial, i és responsabilitat ètica del comptador que s'abstingui de revelar cap d'aquestes dades a parts externes que puguin guanyar-se. De la mateixa manera, un comptador no hauria d'utilitzar cap informació obtinguda durant la realització de serveis professionals per obtenir guanys personals, com vendre accions en una empresa els llibres semblen qüestionables.
- Comportament professional: Igual que amb qualsevol professió, un comptador ha de realitzar tasques i responsabilitats tenint en compte els més alts estàndards personals i professionals. Aquests inclouen completar tasques a fons i puntualment, seguint els compromisos i només acceptant pagaments per serveis que s'han realitzat.
Dilemmes ètics en la comptabilitat
Tot i que els òrgans de govern i les normes de comptabilitat utilitzen un codi d'ètica clarament establert en comptabilitat, pot crear la impressió que hi ha normes clares i coherents per a totes les situacions comptables. Tanmateix, la situació pot ser molt més escassa quan comença a treballar en casos reals. Un comptador pot estar treballant per a dues empreses diferents i pot tenir accés a la informació privilegiada d'una empresa que podria afectar el benestar de l'altra empresa. L'empresa A pot estar considerant invertir en l'empresa B, però el comptador pot saber que treballa amb els dos negocis que l'empresa B està lluitant. En aquest cas, el curs d'acció més ètic seria que el comptador retrocedeixi i eviti proporcionar informació interna a qualsevol empresa.
Els comptadors també poden afrontar dilemes ètics en decidir com informar informació de comptabilitat; un procés que permet algunes crides de discreció i judici. Decidir si gastar o depreciar un equip pot afectar el resultat net d'un compte de resultats, que pot afectar el valor de l'empresa que els inversors avaluen. Pot ser que no sigui il·legal informar les despeses d'una manera que s'afegeixi al valor de l'empresa, però sí que redueix la informació de maneres que no són totalment transparents. De la mateixa manera, la decisió d'assignar un element de despesa a un departament més que a un altre pot generar un desequilibri en les mètriques d'èxit dels departaments en qüestió, fins i tot si la despesa fos beneficiosa per als dos.
No hi ha respostes clares i fàcils per a aquests dilemes, però un comptador ètic pot seguir pautes que poden fer que aquestes decisions siguin una mica més simples. És important pensar l'esperit darrere tant del codi de conducta comptable com de la llei, així com les seves especificitats. Encara que un comptador no pugui discutir els detalls d'una situació amb un estranger, fins i tot imaginar una conversa d'aquest tipus pot proporcionar-li una valuosa perspectiva. I tot i que amb prou feines ofereixen criteris rigorosos o objectius, la intuïció i els sentiments intestinals poden ser guies ètiques útils.
Programes de formació i història
Atès que l'ètica en la comptabilitat és un aspecte tan important del camp, moltes universitats i programes de formació han començat a oferir i fins i tot requereixen cursos que ofereixin formació en ètica comptable i explorin qüestions ètiques. Aquest desenvolupament va ser motivat en part per casos d'alt perfil com el col.lapse d'Enron, que era notori per a pràctiques comptables qüestionables. La disponibilitat de classes en ètica comptable serveix, en part, per adreçar les percepcions que les pràctiques comptables professionals poden ser ombrívoles i també per desanimar a les persones que ingressen al camp de participar en qualsevol activitat èticament qüestionable.
Encara que el requisit de prendre classes en ètica comptable pot ser un desenvolupament recent, els principis ètics es van integrar al nucli de la comptabilitat moderna. Luca Pacioli, comunament conegut com el pare de la comptabilitat, va viure i va escriure durant el Renaixement italià. En lloc de ser un matemàtic o home de negocis, com podria esperar, Pacioli era un teòleg que creia que la comptabilitat era una ciència moral.
Pacioli creu que el propòsit de la comptabilitat era expressar la relació financera del propietari d'una empresa amb els venedors, clients i creditors. L'equació de la comptabilitat, que constitueix el cor de l'activitat comptable, estableix que els actius menys els passius equivalen a l'equitat del propietari. En altres paraules, un empresari només té el que queda després de comptabilitzar les quantitats que es deuen als creditors. És possible que un negoci tingui un superàvit si té diners al banc, però si els diners es deuen als estrangers, llavors no és realment un actiu. Aquesta èmfasi difereix dels principis de la comptabilitat ètica establerts per les organitzacions comercials modernes i els professors de comptabilitat, però parla d'una veritat profunda tan antiga com rellevant com la pròpia professió.
