Els mercats de treball tenen un paper important en la manera com les economies funcionen i creixen. La moderació salarial, que era particularment popular a tot Europa a finals del segle XX, es refereix a una política de mantenir els salaris dels treballadors a un ritme lent de creixement, de vegades només lleugerament per sobre del ritme de la inflació. Els sindicats, els governs i els líders industrials poden exigir una moderació salarial com a mitjà per assolir una major estabilitat econòmica o un avantatge competitiu.
Ocupació
El major efecte teòric positiu de la moderació salarial és la reducció de l'atur. Al reduir els augments que reben els treballadors actuals, les empreses tenen més diners per gastar en l'expansió de la seva plantilla. La moderació salarial també impedeix que els treballadors assoleixin nivells elevats de salaris que els converteixin en objectius quan una empresa necessita reduir els costos per mantenir els seus beneficis. Menys desocupació significa que els governs paguen menys beneficis d'atur, i reforcen els programes de benestar social.
Inflació
La moderació salarial també està directament relacionada amb la inflació, que és l'augment dels preus que es produeix naturalment en una economia en determinades condicions. Els treballadors que formen part d'una economia amb una política de moderació salarial han reduït el poder adquisitiu, el que impedeix als comerciants elevar els preus de les mercaderies més enllà dels nivells que els clients poden pagar. Els baixos preus dels consumidors es tradueixen en estabilitat econòmica i enforteixen una moneda respecte a altres monedes en ús en què la inflació fa créixer els preus.
Concessions sindicals
Els sindicats hauran d'acceptar esforços de moderació salarial, que s'oposen a alguns objectius sindicals, com augmentar salaris garantits per als membres i salaris justos en tota la indústria. No obstant això, la moderació salarial no significa que els salaris dels treballadors es congelan. Al contrari, els treballadors experimenten increments salarials que poden ser més lents que el que rebrien en un sistema no regulat. Això significa una disminució del poder adquisitiu dels treballadors, encara que una inflació més lenta pot moderar els efectes dels ingressos reduïts.
Competitivitat global
L'estratègia de moderació salarial pot ajudar a una economia nacional o una regió econòmica competir favorablement contra altres economies d'altres parts del món. Això es deu, en part, a l'efecte més directe de la moderació salarial sobre la inflació. Per exemple, la moderació salarial a Europa que manté el preu dels béns europeus baix fa que aquests productes siguin més atractius per als consumidors nord-americans, que comparen productes europeus amb productes nacionals que estan subjectes a l'augment dels preus de la inflació nord-americana. Això condueix a un canvi en la balança comercial, ja que els nord-americans busquen mercaderies més barates d'Europa, afegint diners a l'economia europea.
