El canvi és una constant inevitable en les empreses. Alguns canvis organitzatius són estimulats a través d'influències externes, incloses les forces econòmiques, tecnològiques, culturals, polítiques i socials. El canvi també es pot originar a causa dels comportaments i necessitats dels empleats o del gerent. Independentment del canvi de catalitzador, els diferents tipus de models de canvi organitzacional es poden classificar en una varietat de configuracions. Els tipus de models de canvi varien en intensitat, impacte, cost i complexitat. Per exemple, alguns poden trigar més temps a implementar i poden afrontar una forta resistència dels empleats. La comprensió dels models de canvi pot ajudar els petits negocis i les grans corporacions a planificar i gestionar les organitzacions de forma més eficient.
Model de canvi modificat
Els models de canvi organitzatius modificats transfereixen coneixements i experiències existents per obtenir suport per a una altra acció. La familiarització, un component clau dels models de canvis modificats, genera una major probabilitat de compliment dels empleats. Per exemple, les botigues minoristes poden ampliar les hores d'una temporada de vacances o vendre; Mentrestant, els administradors poden utilitzar l'horari estès per dur a terme una auditoria d'inventari no programada. Atès que els empleats estan acostumats a la idea d'hores prolongades per a esdeveniments especials, la comunicació no és complexa. Aquest canvi temporal és fàcil de gestionar i els empleats són menys resistents a la idea de treballar més hores amb poca antelació. El model de canvi modificat demostra simplicitat, compliment i influència. Això suposa el menor grau de cost, complexitat, resistència i temps d'implementació.
Model de canvi inventiva
Les organitzacions poden intentar avançar en conceptes originals i innovadors. Els conceptes avançats són inventius quan poden canviar els estàndards de la indústria. El model de canvi inventiva es mesura en la complexitat, la implementació i el cost. Utilitzant els reptes o problemes existents, es poden adaptar noves solucions per desenvolupar pràctiques. Les solucions inventives poden reunir l'entusiasme perquè són noves, però la implementació és difícil perquè no hi ha exemples per fer referència. Per tant, s'ha de gestionar una moderada sensació d'incertesa, resistència i costos inesperats. La nova tecnologia és una causa comuna de canvi inventiu en les organitzacions. Aquest tipus de canvi organitzatiu es demostra amb la substitució de màquines d'escriure i processadors de text per computadores.Les computadores van complir la necessitat de compartir i emmagatzemar informació, però originalment requeria una adquisició costosa de maquinari i una àmplia formació dels empleats per aprendre habilitats de programació. L'ús d'ordinadors a les organitzacions va qüestionar l'statu quo i es va enfrontar a la resistència dels empleats acostumats a màquines d'escriure, processadors de textos i sistemes de presentació de paper. La integració informàtica va ser un model de canvi inventiva perquè era una nova solució a les necessitats organitzatives existents, la implementació era moderadament complexa i va canviar els estàndards operatius en pràcticament totes les indústries.
Model de canvi radical pioner
El pioner radical és un model de canvi que pot reestructurar completament la base de qualsevol pràctica, indústria o organització. Aquest és el més complex, més car i més volàtil de tots els tipus de models de canvi. Això comporta un component d'alt risc i de gran recompensa, però pot amenaçar els llegats de gestió, empleats i indústria. Un exemple de pionera radical és la invenció d'Henry Ford de l'automòbil Model T. Aquest canvi radical va desarrelar la base dels mitjans de transport del segle XVIII, com el cavall i el carro. L'automòbil es va convertir en un concepte fenomenal imitat contínuament a través de models de canvi modificats i inventius. Dins d'una organització, es pot veure un pioner radical en la forma en què una empresa dissenya les seves pràctiques d'infraestructura, operacions o fins i tot de comunicació.
Gestió del canvi
Independentment del model de canvi necessari, els administradors haurien de considerar un procés de tres passos per gestionar el canvi. En primer lloc, crear consciència mitjançant l'establiment de mesures clau d'èxit que defineixin l'activitat o necessitat de canvi. Aquest és un procés educatiu que s'utilitza per influir en les actituds, les creences i el medi ambient per establir l'escenari per acollir el canvi. A continuació, implementa el canvi a través de l'educació continuada, suport i exemples. Els directius poden liderar per exemple i establir sistemes de recompensa per al compliment. Finalment, el canvi es gestiona contínuament mitjançant activitats d'aprenentatge, reforç positiu i demostració d'estabilitat. En aquesta etapa, els gestors poden fer referència a les mesures clau d'èxit establertes en el primer pas per reforçar el canvi proposat.
