Un deutor pot optar per pagar un deute amb un pagaré. Els pagarés serveixen com a promeses de pagar una determinada quantitat de diners quan es compleixen les condicions. No són UI, que són promeses informals per pagar un deute. El fabricant d'un pagaré de vegades no paga la nota. A continuació, la nota es designa com deshonrada, i el deutor ja no pot negociar sobre la nota a cobrar.
Comptabilitat
Quan no es respecta el pagaré, el comptador abonarà els comptes a cobrar, acredita les notes a cobrar i acredita els ingressos per interessos o els interessos per cobrar. El banc permet al notificador saber sobre el no pagament de la nota a cobrar i el reemborsador cobra les taxes de protesta per les despeses legals.
El deute no està escrit
Si el deutor probablement no pagarà el deute, com quan el deutor declara la fallida, desapareix o té deutes que estan més enllà de l'estatut de limitacions, la societat creditícia generalment escriu el deute com a despeses de funcionament.
Tornar als comptes a cobrar
Quan la nota està deshonrada, l'empresa pot tenir el client firmar una nota nova o enviar-la de nou a Comptes per cobrar. Quan es transfereix de nou a Comptes per cobrar, el client no només deu l'import de la nota, sinó que també li deu interès. La nota es considera reclassificada, però el deute no es cancel·la.
Interès
La quantitat de temps que triga el client a pagar la nota afecta la quantitat d'interès que el client ha de pagar. El negoci ha de calcular el nombre de dies des del venciment del deute fins a la data de pagament, calcular els ingressos per interessos, registrar el pagament total al compte a cobrar, registrar els ingressos addicionals i ingressar els efectius rebuts. El pagaré a vegades té disposicions relatives als drets de l'empresa quan el client no paga el pagaré. Per exemple, el client pot acceptar la cancel·lació dels seus actius en cas de no pagar.
Acció legal
Les notes a cobrar no garanteixen el pagament al negoci. En canvi, la nota permet que el negoci obtingui el préstec per escrit, que permet a l'empresa utilitzar la nota al jutjat per ordenar al client que pagui el deute. Les empreses podrien optar per convertir el deute morós en una agència de cobrament de deutes, un advocat o una empresa que compra delicte delinqüent i després intenta cobrar el deute. El creditor o el cobrador de deutes pot demandar al deutor. La sentència del tribunal indica quants diners atorga el deutor i deixa que el creditor o el col·leccionista obtinguin ordres de retenció, permetent que un tercer -com ara un empresari o el banc- transfereixi fons per pagar el deute.
