A través de l'aplicació de la sociologia, la psicologia i la demografia, els venedors poden començar a comprendre per què els consumidors formen actituds i prenen decisions. Els estudis sobre el comportament del consumidor informen als comerciants, als anunciants i als organismes públics com la selecció de productes i serveis està influenciada per la personalitat, la percepció, els valors i les creences. Per al màrqueting, aquestes influències s'estudien en el context de la demografia, que inclou ètnia, edat, estat civil, grandària de la família, ingressos, educació i ocupació.
Percepció
La percepció és com es recopila i es categoritza la informació. La percepció es veu afectada per la quantitat d'exposició a un estímul i per la interpretació individual. Per exemple, un consumidor que escolta, una vegada, que els ramats lactis contribueixen al gasos d'efecte hivernacle, no prenen seriosament la declaració. Si el mateix consumidor va trobar aquesta informació sovint i des de moltes fonts, l'actitud del consumidor cap als productes lactis podria canviar prou com per influir en la freqüència amb què el consumidor va triar el iogurt com a menjar per esmorzar.
Personalitat
La personalitat és un component feble del comportament del consumidor. La personalitat significa un patró de comportament basat en les perspectives d'un individu i els trets interns. En aquest ús, les perspectives fan que el punt de vista i els trets signifiquin la forma habitual de respondre al medi ambient del consumidor. Un exemple de perspectiva és l'efecte d'una economia recessiva en la confiança del consumidor. Exemples de trets són la introversió o l'extroversió, l'ambició o la complaença, l'agressivitat o la timidesa, la compulsivitat o el pragmatisme. Un consumidor, la decisió de compra està influenciada per extroversió o compulsivitat, podria optar per ser menys innovadors durant una crisi econòmica perquè la confiança és més baixa.
Valors
Els valors són el conjunt d'estàndards del consumidor sobre la conducta que sorgeix de la cultura apresa. Un "valor terminal" és un objectiu o model a llarg termini, com quan un consumidor s'esforça per un estil de vida particular, com ara una dieta saludable i un exercici. Un valor "instrumental" és una acció flexible i negociable que s'exerceix diàriament, com quan un consumidor decideix comprar productes orgànics o no orgànics.
Creences
En l'estudi del comportament dels consumidors, les "creences" són creences específiques sobre els productes del mercat. La creença del consumidor és una combinació de coneixements, emocions i accions reals per adquirir o no comprar. Per exemple, si un consumidor té un conjunt de creences negatives o perjudicades sobre Iugoslàvia, llavors la comercialització d'un automòbil fabricat a Iugoslàvia s'hauria de centrar en canviar aquestes creences.
Actitud
L'actitud del consumidor és una combinació de percepcions, valors i creences. El consumidor ha de percebre primer el producte i després centrar els valors i creences en el producte i prendre una decisió de comprar o no comprar. Les creences són més vulnerables al màrqueting que els valors, perquè les creences estan subjectes al coneixement ia l'emoció. Per exemple, els fets positius poden informar el coneixement del consumidor sobre la fabricació d'automòbils a Iugoslàvia. Un comerciant pot decidir què grup demogràfic pot afavorir millor un automòbil iugoslau i generar emoció positiva associant l'automòbil amb la música cap a la qual aquest grup demogràfic se sent positiu.
