La gestió de la indústria és un dels dos actors clau en l'àmbit de les relacions laborals. Les relacions laborals descriuen la relació entre la gestió (sovint la gestió de primer nivell) i les organitzacions d'empleats (com a sindicats).
Gestió de nivell superior
La gestió de nivell superior ha de comunicar-se i negociar amb les organitzacions d'empleats per evitar atacs, demandes legals i protestes. Aquest nivell de gestió interactua amb les organitzacions d'empleats a gran escala, a diferència dels nivells més baixos de gestió que, principalment, depenen dels recursos humans per dur a terme les interaccions dels empleats.
Gestió de baix nivell
La gestió de baix nivell (o local) interactua amb els empleats de forma individual (sovint a través d'un departament de recursos humans). Tots els nivells de gestió estan involucrats en les relacions laborals, però la gestió de baixos poca o nul·la ha de dir en decisions de grans dimensions (compensació d'empleats i alteracions de beneficis).
Objectius de les administracions en les relacions laborals
En una negociació de relacions industrials, la gestió representa l'interès de l'empresa (i els accionistes, si escau). La gestió ha de treballar amb els empleats per desenvolupar paquets i polítiques de compensació que siguin acceptables per a ambdues parts.
Problemes per a la gestió en les relacions laborals
Quan la relació entre la direcció i els empleats agra, la gestió pot estar obligada a desenvolupar un pla de gestió de crisi. Si una organització d'empleats inicia una vaga o una protesta a gran escala, la direcció ha d'actuar ràpidament (ja sigui per donar-li a les demandes dels empleats o trobar una solució alternativa) per evitar les pèrdues de guanys paralitzants.
Història de la implicació de la direcció en les relacions laborals
Històricament, la gestió es representa com un enemic dels empleats i les seves organitzacions. Tot i que aquest estereotip no és del tot cert, els mitjans de comunicació sovint retrata la gestió com el "noi dolent" de les dues organitzacions (els sindicats solen ser escollits com a heroi del "noi"). Aquesta atenció mediàtica negativa (i un estereotip històric) pot conduir a relacions públiques extremadament perjudicials, que poden acabar paralitzant tota una indústria.
