Una estratègia direccional permet a una empresa especificar els principis que desitja incorporar i els objectius que s'esforça assolir. Les empreses utilitzen estratègies direccionals com a model per dirigir decisions i processos operatius. Les estratègies direccionals requereixen que els administradors concentrin els esforços i els recursos operatius d'un negoci per assolir nivells de creixement més alts, mantenir un entorn estable o imposar restriccions pressupostàries, depenent de les necessitats i objectius de la companyia.
Formulant una estratègia direccional
Abans que una empresa pugui triar una estratègia direccional, els administradors han d'avaluar on està l'empresa actual, on volen anar i quins recursos tenen disponibles. Els ítems abstractes, com ara la declaració de visió, la declaració de missió i els resultats estratègics desitjats, han de relacionar-se amb la situació financera actual de la companyia per determinar el curs d'acció correcte. Per exemple, si una empresa té pocs recursos, un crèdit deficient i una experiència mínima, potser no estigui en la millor posició per seguir una estratègia de creixement.
Estratègia de creixement
Les empreses que segueixen una estratègia de creixement busquen desenvolupar nous mercats, desenvolupar nous productes i trobar noves fonts d'ingressos. Una estratègia de creixement vertical implica vendre nous productes als clients existents. Un exemple d'una estratègia de creixement vertical per a un fabricant de refrescos seria oferir alternatives sense sucre o més saludables als seus productes estàndard. Una estratègia de creixement horitzontal inclou la recerca de nous mercats per a clients potencials. L'empresa de begudes refrescants també podria seguir una estratègia horitzontal mitjançant la recerca d'oportunitats de màrqueting a l'estranger.
Estratègia d'estabilitat
Una estratègia centrada en l'estabilitat se centra en mantenir els canvis operatius al mínim i mantenir l'statu quo. Les empreses poden seguir aquesta estratègia si tenen un marge de benefici estable i fiable i volen evitar el risc que comporta seguir noves oportunitats. Els administradors també poden optar per una estratègia d'estabilitat de manera temporal, ja que generen recursos per al pròxim projecte d'expansió. Per exemple, una empresa de begudes refrescants pot adoptar una estratègia d'estabilitat si té beneficis estables en les seves begudes actuals i mantingui's en la introducció de nous sabors.
Estratègia de restricció
Els objectius d'una estratègia de restricció són la reducció de costos, la reducció dels productes existents i la reducció de la plantilla de la companyia. La idea és que una restricció temporal permeti a l'empresa consolidar els seus recursos i recuperar quan les condicions siguin més favorables. Les empreses poden optar per una estratègia de retallable a causa de la recessió econòmica, problemes a nivell industrial o problemes interns. La companyia de begudes refrescants dels exemples anteriors pot optar per una estratègia de retallable a causa de la disminució de la demanda, l'augment del cost dels ingredients o problemes de salut relacionats amb els seus productes.
