La gestió estratègica és un enfocament a llarg termini per al creixement d'un negoci, que requereix una planificació acurada que estableixi objectius macro i micro per a una empresa. Tot i que les estratègies a llarg termini poden ajudar a una petita empresa a adoptar mesures més proactives per generar els seus beneficis, la gestió d'aquestes estratègies també pot obstaculitzar la capacitat d'un empresari per aprofitar les oportunitats a curt termini.
Ha de ser inclusiu
Per a molts plans estratègics de treball, totes les àrees d'un negoci han d'entendre els objectius estratègics i treballar junts per aconseguir-los. Això significa que diferents funcions o departaments, com el màrqueting, la producció, la tecnologia de la informació i els recursos humans, han de ser educats sobre les estratègies globals de l'empresa i desenvolupar les seves pròpies estratègies i tàctiques departamentals per contribuir als objectius. Cada àrea també ha de prendre mesures per assegurar-se que les seves accions no interfereixin amb cap altra àrea.
Retarda el temps de reacció
A causa de la integració dels diferents departaments en un pla estratègic, és possible que hagi d'obtenir una aprovació o confirmació d'altres funcions abans que puguin actuar. Per exemple, un gestor de producció potser voldreu canviar una característica del producte que produeixi una desacceleració de la producció i un augment dels costos de producció. No obstant això, no importa el benefici que pugui semblar el canvi, el director de producció ha de consultar amb el departament de màrqueting per assegurar-se que la característica no és una cosa que els clients necessiten o volen. Si el màrqueting vol fer un canvi en un producte, és possible que hagi d'obtenir l'aprovació de les finances si l'empresa té un pla estratègic pel que fa als marges de beneficis i el retorn de la inversió per als seus productes. Aquesta necessitat de gestió estratègica en curs pot donar temps als directius clau i reduir la seva capacitat de reaccionar davant les oportunitats. Això pot ser doblement perillós si retarda la capacitat de l'empresa de reaccionar davant una amenaça, com ara un nou competidor.
Límits Opcions
Els propietaris de petites empreses solen tenir oportunitats a curt termini per guanyar diners que no s'adaptin a un pla estratègic de grans dimensions. Per exemple, un restaurant local pot ser capaç d'aprofitar una convenció tecnològica a la ciutat, posant un signe de benvinguda als assistents o publicant anuncis en documents locals oferint un descompte. Això podria convidar un públic objectiu relativament jove a venir al restaurant.Si el restaurant té una estratègia a llarg termini d'intentar marcar-se com a restaurant per a majors i menors d'edat mitjana, aquesta tàctica de màrqueting podria confondre la seva marca. El restaurant hauria de renunciar a aquesta possibilitat de guanyar diners per gestionar la seva estratègia de marca estratègica. Si una empresa té una estratègia per fer un retorn específic de la inversió o el marge de percentatge de beneficis dels productes, és possible que hagi de renunciar a les oportunitats de venda que no compleixin els objectius financers estratègics que la companyia ha establert.
Requereix experiència
La planificació estratègica inclou objectius com l'expansió, diversificació, rebranding, fusions i adquisicions i millora de la contractació i retenció d'empleats. Això requereix coneixements d'aquestes àrees i la capacitat de gestionar aquestes estratègies i les tàctiques necessàries per aconseguir-les. El fet que una empresa reuneixi un pla estratègic sòlid, com l'expansió, no significa que el personal pugui gestionar l'estratègia. Per exemple, un propietari de petites empreses i els seus administradors clau podrien decidir augmentar les vendes afegint nous productes a la línia de l'empresa. L'equip ha de poder triar els productes adequats, tenint en compte les capacitats de l'empresa en matèria de producció, màrqueting, distribució, flux d'efectiu, gestió de beneficis i gestió laboral.
