Les avaluacions analítiques difereixen de les avaluacions empíriques en què les avaluacions analítiques no inclouen observacions dels usuaris. Els revisors, sovint experts, es basen en dades i criteris quantitatius quan es realitzen avaluacions. Els auditors financers interns i externs, els desenvolupadors de prototips i els analistes de processos empresarials realitzen avaluacions analítiques. Els mètodes analítics d'avaluació disponibles es centren en determinar quins valors de dades propers donen els paràmetres de referència.
Metes i objectius
Independentment del mètode utilitzat, l'objectiu d'una avaluació analítica és establir relacions entre dades reals i de referència per determinar si existeixen variacions. Per exemple, els auditors financers utilitzen mètodes analítics d'avaluació durant les etapes de planificació d'una auditoria. Els objectius són identificar variacions en les relacions, com ara transaccions, relacions i tendències inusuals que indiquen que les dades financeres requereixen un major escrutini, un marc temporal més llarg i procediments més detallats.
Mètode d'entrenament cognitiu
Els desenvolupadors de programari utilitzen sovint avaluacions cognitives de pas a pas en la fase de disseny del desenvolupament. L'objectiu és identificar fortaleses i debilitats en un disseny de prototips i com els usuaris ho comprenguin. Les fonts de dades inclouen una interfície d'interfície d'usuari, un perfil d'usuari que assumeix un nivell de coneixement específic, llistes de tasques i diagrames de seqüència d'acció. Un passeig cognitiu comença amb l'anàlisi dels passos i accions necessaris per dur a terme una tasca i les respostes del sistema a les accions de l'usuari. Els avaluadors, generalment dissenyadors i desenvolupadors, passen els passos com a grup i recopilen dades d'usabilitat en el camí. L'anàlisi determina si les tasques o les accions requereixen un redisseny.
Avaluació heurística
A diferència de l'enfocament de l'equip utilitzat en un itinerari cognitiu, una avaluació heurística és en realitat una sèrie d'avaluacions independents. És útil per analitzar processos operatius, desenvolupar procediments operatius estàndard i escriure un manual d'instruccions. Les fonts de dades inclouen directrius establertes i mesures de rendiment. Durant l'avaluació, dos o tres analistes comparen els procediments actuals amb les directrius o principis preestablerts, amb cadascun buscant i classificant un problema específic, com accions insegures, errònies i duplicades o redundants. Una reunió i anàlisi posterior a l'avaluació determina quines instruccions requereixen modificació.
Mètode de factor puntual
Les avaluacions de factors puntuals són freqüents en les avaluacions de llocs de treball. Els objectius solen centrar-se en classificar diferents llocs de treball dins d'una empresa i establir un grau de pagament o estructura. Les fonts de dades inclouen perfils de funcions, descripcions de llocs de treball i un sistema de classificació numèrica. En una avaluació de factors puntuals, els revisors, que sovint són membres del personal de recursos humans, identifiquen i trenquen els elements clau de cada treball en components separats. Els avaluadors, a continuació, comparen aquests factors amb els perfils de rols i assignen punts segons les habilitats, l'experiència o el nivell de dificultat de cada treball específic. Molt sovint, com més exigent sigui una feina, més valor serà el punt i més alt serà el grau de pagament.
