El sistema fiscal d'un país és l'estructura completa dels ingressos i despeses del govern i el marc en el qual les seves agències recullen i desemborsen aquests fons. Aquest sistema es regeix per la política econòmica d'una nació, que prové de les decisions preses per l'òrgan de govern. Les empreses han d'entendre el sistema fiscal d'un país per operar eficaçment dins de les seves fronteres; De la mateixa manera, els països han de mantenir sistemes fiscals estables per fomentar la inversió a llarg termini.
Impostos directes
La fiscalitat directa és un mètode que molts sistemes fiscals utilitzen per augmentar els ingressos del govern obligant a les parts imposades a pagar diners directament al govern. Dos exemples comuns de fiscalitat directa són els impostos sobre la renda individual i l'impost sobre la renda de les empreses. En ambdós casos, la persona o empresa que paga l'impost ha d'informar el seu import total de la base imposable al govern i pagar un percentatge d'aquest import, menys les deduccions aplicables, en un moment determinat. Una altra forma comuna d'impostos directes és una tarifa, que és un impost sobre els articles enviats a través de les fronteres internacionals.
Fiscalitat indirecta
La tributació indirecta és qualsevol impost cobrat i pagat per una entitat privada diferent de la que realment paga l'impost. Els exemples inclouen l'impost sobre les vendes, que és comú als Estats Units i l'impost al valor afegit, que és comú a Europa. Un consumidor que adquireixi un article sobre el qual el govern imposa un impost sobre les vendes en general ha de pagar l'impost a més del preu de compra. En un sistema d'impost sobre el valor afegit, els fabricants paguen un impost sobre el valor que afegeixen a una matèria primera o a un element senzill mitjançant la seva refinació, processament o muntatge, i el fabricant passa el pes d'aquest impost al consumidor afegint-se al preu de el producte. Un altre tipus comú d'impostos indirectes és un impost especial sobre el consum, que és un impost sobre vendes addicional que un govern posa en un element específic. En general, els impostos especials s'apliquen per unitat, com ara un galó de gasolina, més que un percentatge del preu.
Honoraris i multes
Els governs també augmenten els ingressos cobrant taxes pels seus serveis. Els individus i organitzacions que sol · licitin llicències, per exemple, generalment han de pagar una tarifa per la llicència i per a cada renovació. De la mateixa manera, quan les persones o les empreses es troben culpables de violar lleis o reglaments, es poden valorar multes, sancions en efectiu que solen ingressar al fons general del govern.
Empreses governamentals
En algunes nacions, el govern augmenta els ingressos per fer-se càrrec d'una indústria sencera i convertir-la en una empresa pública. La mineria i la perforació del petroli són dues empreses que els governs solen treure de mans privades per obtenir ingressos. Als Estats Units, alguns estats tenen un monopoli sobre la venda de begudes alcohòliques.
Programes governamentals
De la mateixa manera que un sistema fiscal pot utilitzar diverses formes de recaptar ingressos, també pot gastar diners del govern de qualsevol manera. La majoria dels sistemes fiscals moderns, per exemple, confien en el govern per construir i mantenir elements d'infraestructura com ara carreteres, ponts, ferrocarrils, canonades i canals. Aquesta inversió del govern sovint condueix a majors ingressos del sector privat, que es tradueixen en ingressos elevats per al govern. Altres tipus de despeses habituals financen forces militars, forces de defensa civil, educació, programes de salut i assistència social.
Controvèrsia
La major controvèrsia sobre els sistemes fiscals es deriva de la qüestió de si els governs han d'imposar alts impostos i interferir àmpliament en la indústria privada o si han d'imposar impostos baixos i interferir en la indústria privada només quan sigui necessari. Els empresaris tendeixen a argumentar que una intervenció limitada condueix a una millor economia beneficiosa per a tothom, mentre que altres argumenten que una intervenció governamental mínima condueix a distribucions injustes de riquesa, una infraestructura pública insuficient i una regulació insuficient per protegir els consumidors mitjans.
