El cost marginal d'oportunitats està dissenyat per explicar en termes concrets el que costarà a un negoci produir una unitat més del seu producte. A més dels costos materials òbvids de produir més d'un producte, el cost marginal d'oportunitats intenta identificar els costos complets de cada unitat addicional, des de matèries primeres fins a costos laborals més elevats a altres variables. Calcular el cost d'oportunitat marginal pot ajudar a un negoci a prendre decisions financerament prudents.
Components
Quan un negoci produeix un producte addicional, costa més diners. El cost marginal d'oportunitats intenta incorporar tots aquests costos per ajudar un negoci a prendre una decisió sobre maximitzar la seva pròpia rendibilitat. Per exemple, si un forner decideix fer un pastís de xocolata extra, haurà de pagar més ingredients, com el sucre i la farina. El pastisser pot haver de contractar personal addicional per fer o vendre els pastissos extra. Amb més pastissos, el forn pot haver de comprar un estoig més gran, que també podria augmentar els costos d'il·luminació i refrigeració. Finalment, els factors de costos d'oportunitat en què el pastisser ha de renunciar a fer aquests pastissos extra. Per exemple, el forn pot no ser capaç d'oferir bagels si la pastisseria addicional pren més temps. Si un client apareix i només vol un bagel, això provoca una pèrdua per al forn.
Ús estratègic
El cost d'oportunitat marginal es pot utilitzar amb dades de vendes per assenyalar un negoci en la direcció financera adequada. En restar el cost d 'oportunitat marginal del ingressos addicionals generats, una empresa pot determinar si val o no econòmicament produir un producte extra.
Suposem que el forner en l'exemple anterior comporta un cost total de 500 dòlars per produir 100 pastissos addicionals. Això dóna com a resultat un cost d'oportunitat marginal de 5 dòlars. Si el forner pot generar més de $ 5 ingressos addicionals per pastís venut, el forn farà beneficis addicionals produint aquests pastissos extra. Armat amb aquesta informació, el forner pot executar el mateix càlcul a l'hora de produir bagels extra i determinar quin és un curs d'acció més rendible.
