Les grans empreses utilitzen estats financers segmentats, tant per a informes de gestió interna com per a informes financers externs. Els segments són seccions d'un negoci gestionat i denunciat per separat. Els segments poden ser geogràfics, centres de beneficis o productes o serveis. L'anàlisi del rendiment d'una empresa per part dels segments individuals pot donar als administradors una major visió de la rendibilitat relativa de diferents parts del negoci.
Quins són els estats financers segmentats?
Els estats financers segmentats dividir els llibres d'una empresa en unitats d'informes. Cada empresa té les seves pròpies unitats d'informes, que la companyia pot segmentar segons les operacions en el món o el tipus de producte o servei que es ven. Un exemple del primer tipus de segmentació és informar per continent. És possible que una empresa vulgui analitzar separadament les seves unitats nord-americanes i europees per veure quina és la rendibilitat. Un exemple del segon tipus de segmentació és una empresa que fabrica bolquers i productes d'incontinència. Cada producte té una estructura de costos diferent, una adreça de comercialització diferent i un mercat objectiu diferent.
Qui utilitza la segmentació?
Els administradors utilitzen estats financers segmentats per ajudar en el procés d'anàlisi financer. Els principis de comptabilitat generalment acceptats dicten que, si una empresa utilitza informes segmentats internament, també ha d'informar segments externs als creditors i als inversors. Això permet als usuaris externs d'una declaració financera consultar la companyia de la mateixa manera que els directius. Fins i tot les petites empreses poden beneficiar-se d'informes segments interns. Cada segment representa un potencial de beneficis diferent i, més atentament i per separat, s'analitzen, més gestors d'informació hauran d'augmentar els beneficis en el futur.
Segments comuns
Un dels mètodes de segmentació més comuns que utilitzen les empreses és geogràfica. Les unitats geogràfiques poden ser grans o petites. Una empresa internacional pot informar-se per països, mentre que un petit negoci domèstic pot informar sobre vendes en diferents barris de la ciutat. Un segment geogràfic no està relacionat amb la mida, sinó amb estratègies de venda individuals. Un altre segment comú és productes i serveis. Una empresa dedicada a la cura de la gespa que tingui diversos serveis com el manteniment residencial, el tall de gespa comercial i el disseny del paisatge potser voldria mirar els ingressos i despeses relatius a cadascuna d'aquestes unitats per decidir si hauria de continuar oferint tots els serveis.
Els perills
L'obligació d'informar segments externs pot ser un detriment per a una empresa. Permet als competidors una visió important de com funciona l'empresa i els seus marges de beneficis individuals. Una empresa podria perdre avantatge competitiu oferint detalls sobre què és el que més diners fa. A més, la comptabilitat segmentada externa ha de seguir els principis comptables generalment acceptats, mentre que la informació interna pot tenir més sentit en una base diferent. Moltes empreses s'adhereixen al format extern de la seva memòria interna per evitar haver de crear dos conjunts financers diferents. Això pot fer que els administradors no obtinguin el tipus d'informació que realment necessiten.
