Un gràfic de línia pot ser beneficiós per revelar tendències passades i futures, però un informe d'entrevista narrativa té el poder de narrar una història en la manera que els gràfics quantitatius no poden. Aquest tipus d'informe dóna una explicació personal i detallada d'una situació actual d'una persona directament implicada en la situació. Els informes narratius personals tenen diversos usos que depenen de la indústria.
Característiques
Un informe d'entrevista narrativa resumeix les respostes de l'assumpte de les preguntes donades. Timothy R. Lee, autor del "Manual d'un revisor per a la valoració de l'empresa", explica que comencen els informes efectius amb l'entrevistador que formula preguntes generals sobre el paisatge empresarial i les oportunitats, seguit d'estretes preguntes basades en aquestes respostes. Entrevistar a la persona necessària en un entorn adequat també és un component crític de la narració: l'espai ha d'estar lliure de distraccions, la veu de l'assumpte s'ha d'escoltar amb claredat i hauria de ser un subjecte cooperatiu per donar els resultats més indicadors.
Estructura de l'informe
Un informe d'entrevistes narratiu comença amb una introducció que descriu els antecedents de l'assignatura. Aquesta informació inclou les qualificacions que inclouen la seva educació, edat de gènere, ubicació i professió actual. La introducció també descriu el moment i la ubicació de l'entrevista. Alguns informes narratius requereixen una transcripció de la conversa, especialment entrevistes amb víctimes o testimonis d'un esdeveniment crític. Altres, com ara informes amb equips directius i empleats, requereixen que l'entrevistador simplement paraphrase la narrativa. En aquest apartat de l'informe, l'entrevistador no injectarà opinions personals sobre les afirmacions fetes. Després del resum, l'informe pot incloure suggeriments sobre com utilitzar els resultats de l'entrevista. Per exemple, una entrevista amb un administrador tècnic podria ressaltar maneres perquè l'empresa millor xifra la seva pròpia base de dades. Per tant, la conclusió de l'informe inclou de vegades recomanacions i punts de vista de l'entrevista.
Importància
Un informe narratiu expressa característiques que són difícils de quantificar, com ara actituds personals, mantres i detalls específics. Aquests informes també poden ajudar al negoci a formular solucions innovadores. Per exemple, un informe narratiu que detalla l'experiència d'un usuari amb el programari de l'empresa pot indicar que les fitxes s'han de reordenar o que la funció d'ajuda hauria de ser més fàcil d'usar. Aquestes idees sovint només es recullen demanant comentaris de forma oberta. Aquests informes també són eines valuoses per escriure casos pràctics sobre empreses. Recopilant informes individuals d'esdeveniments i circumstàncies, l'autor obté una visió sobre la cultura corporativa, les actituds i la moral. Candida Brush, autor de "Emprenedors orientats al creixement i els seus negocis", explica que un informe narratiu ofereix una major visió sobre assumptes poc coneguts, com l'experiència d'una dona com a empresari.
Consideracions
Els informes d'entrevistes narratives corren el risc de ser parcials. Les idees d'una persona no reflecteixen necessàriament les experiències de molts. De la mateixa manera, entrevistar només a l'equip directiu d'una empresa pot produir una imatge molt més positiva que la realitat de la situació. Per tant, aquests informes s'utilitzen millor amb dades quantitatives que donen suport a les afirmacions fetes a l'informe. Per exemple, si les enquestes quantitatius revelen que la majoria dels clients d'enquestes odien una nova línia de barres de xocolata, els informes narrativos que detallen els motius del menyspreu són beneficiosos.
