Les empreses utilitzen les proves d'ocupació per ajudar a prendre decisions sobre la contractació i la promoció dels empleats. Els empleadors utilitzen una varietat de proves, que inclouen la personalitat, la intel·ligència, les habilitats laborals, el coneixement, la capacitat física, el judici situacional i les proves de competència lingüística. El títol VII de la Llei de Drets Civils de 1964 prohibeix l'ús de proves d'ocupació "dissenyades, destinades o usades per discriminar per raó, sexe, religió, edat o origen nacional". La validesa i la fiabilitat de la prova són dues mètriques que s'utilitzen per garantir que les proves d'ocupació no són discriminatòries.
Validesa
La validesa mesura el grau en què una prova realment mesura el que pretén mesurar. La validesa està determinada per la investigació realitzada per editors de proves, utilitzant les directrius establertes per la Comissió d'Igualtat d'Oportunitats d'Ocupació i organitzacions professionals, com la Societat de Psicòlegs Organitzacionals Industrials. Per exemple, el Model de Factor de cinc factors de la personalitat es considera un bon predictor del rendiment laboral en general dels professionals dels recursos humans. Diverses proves FFM van ser desenvolupades i validades a principis de la dècada de 1990 i es van realitzar una segona prova de validesa el 2003 per assegurar que continuïn reflectint amb precisió els factors de personalitat relacionats amb l'ocupació.
Tipus de validesa
L'EEOC ha aprovat tres tipus de proves de validesa. La validesa del contingut es refereix a proves de funció laboral, incloent proves de matemàtiques, mecanografia i certificació per a organitzacions professionals, com ara infermeres registrades. La validesa del contingut identifica comportaments, coneixements i tasques específics necessaris per a un treball determinat. Perquè una prova sigui vàlida, el contingut ha d'estar directament vinculat a la feina per a la qual s'aplica una persona. La validesa del criteri determina si una prova preveu amb precisió el rendiment en el lloc de treball. Els resultats de les proves del sol·licitant es comparen amb el rendiment laboral posterior a partir de taxacions de rendiment, productivitat i registres d'assistència. La validesa de la construcció identifica quines dimensions d'una prova es relacionen entre si. Per exemple, l'honestedat i la fiabilitat no són els mateixos, però es relacionen com a part de la personalitat i el comportament d'una persona.
Fiabilitat
La fiabilitat implica que una prova produeix resultats coherents al llarg del temps. Si una persona fa una prova avui i després fa la mateixa prova sis mesos a partir d'ara, la prova es consideraria fiable si els resultats d'ambdues proves són similars. Per exemple, si una persona valora molt l'honestedat en la primera prova, s'espera que la puntuació de l'honestedat en la segona prova també sigui alta.
Una bona prova d'ocupació
Una bona prova d'ocupació ha de ser vàlida i fiable. Ha de mesurar el que pretén mesurar i fer-ho de forma coherent. Està directament relacionat amb la feina per la qual s'està considerant una persona i mesura una o més característiques laborals importants. Es presenta en un format i estil apropiat per al nivell de formació de l'avaluador. Una bona prova també proporciona informació de decisors que no s'obtenen a través d'altres mètodes, com ara aplicacions, currículum vitae, entrevistes, controls de referència i mostres de treball. Finalment, compleix els requisits de l'EEOC i no discrimina les persones en funció de l'edat, el sexe, l'origen nacional o la religió.
