El conflicte es pot definir com un desacord o una lluita mental en què els partits oposats senten una amenaça als seus interessos, necessitats o inquietuds. Amb aquesta definició el conflicte és una cosa dolenta, una situació que cal evitar. En general, quan la gent escolta la paraula "conflicte", veu imatges d'enfrontaments estressants, cridant partits i sentiments ferits. En realitat, el conflicte és una part de la vida normal i de vegades necessària, i el conflicte positiu pot conduir a canvis constructius.
Característiques
Durant un conflicte, els participants tendeixen a actuar en funció de les seves percepcions individuals de la situació. Les percepcions individuals i les accions resultants estan influïdes pels valors, creences, experiència, gènere, informació, cultura i altres factors d'una persona. Les respostes dels participants en un conflicte solen consistir en idees i emocions que poden ser poderoses fonts de resolució de conflictes.
Estil competitiu
Hi ha diferents estils de conflicte que cada un pot tenir conseqüències. Un estil competitiu sol elevar el nivell d'amenaça que senten els participants, ja que es basa en un estil agressiu de comunicació, amb les necessitats d'una persona promogudes per les necessitats dels altres.
Estil d'acomodació i evitació
Un estil de conflicte còmode provoca que una persona permeti que les necessitats dels altres abastin les seves pròpies necessitats, en un esforç per preservar les relacions. L'acomodació també es coneix com "suavitzat" i s'utilitza sovint en un esforç diplomàtic. Evitar és més una reacció al conflicte que un estil de resolució de conflictes. Amb l'evasió, els conflictes tendeixen a empitjorar, ja que els sentiments i les opinions no s'expressen fins que les relacions es destrueixen gradualment.
Estil compromès
Les persones que intervenen en un estil compromès de resolució de conflictes solen sentir-se insatisfetes i encara no comprenen les opinions dels altres participants. Encara que l'enfocament generalment consisteix en que tots els participants reben i donin una sèrie de compromisos, pot provocar una falta de confiança i evitar futurs esforços de col · laboració.
Estil col·laborador
Un estil col·laboratiu té més probabilitats de provocar una resolució positiva de conflictes. Implica prendre totes les necessitats dels participants i treballar cap a un objectiu comú, el que resulta en una solució "guanyadora" per a totes les parts implicades. Aquest estil requereix una cooperació i una comunicació assertiva (no agressiva) per trobar una solució millor que qualsevol que un dels participants hagi pogut trobar sol. Permet pensar fora de la caixa i acceptar noves idees i possibles solucions.
Habilitats
El conflicte pot ser positiu amb les habilitats necessàries de gestió i resolució de conflictes. Aprendre a mantenir-se relaxat i centrat durant el conflicte pot ajudar els participants a reconèixer i gestionar les seves pròpies emocions, que ajuden a permetre una comunicació més eficaç. Algunes de les dades més importants intercanviades durant el conflicte es comuniquen de forma no verbal. Ser conscients i millorar les habilitats de comunicació no verbal ajuden els participants a respondre de manera que creïn confiança. L'ús de l'humor pot difondre un moment tens de conflicte reduint l'enuig i situant la situació en perspectiva.
Identificació
El conflicte positiu es caracteritza per la capacitat dels participants de reconèixer i respondre a qüestions que són importants per a les altres persones implicades. Una descripció del conflicte positiu inclou la voluntat de perdonar i oblidar-se. Significa tenir la capacitat de buscar un compromís i evitar "castigar" els altres participants. Finalment, un conflicte positiu implica la creença dels participants de que es pot trobar una resolució que admeti les necessitats de totes les parts implicades.
