L'anàlisi financera no és una ciència exacta per als empresaris. La comprensió dels diferents tipus d'anàlisi financera és crucial per prendre decisions empresarials informades. Les persones que analitzen els estats financers d'una empresa inclouen executius de la companyia, competidors, creditors, gestors i inversors potencials. Tres dels tipus d'anàlisi financer més freqüents són l'anàlisi horitzontal, vertical i de ràtio.
Anàlisi horitzontal
Una anàlisi horitzontal compara dos o més anys dels estats financers d'una empresa. L'analista pot trobar la mateixa informació des de diferents anys llegint a través de la pàgina. En comparar les xifres i els percentatges d'un dòlar d'aquesta manera, les diferències d'any en any són fàcils de trobar. Una variació de l'anàlisi horitzontal s'anomena anàlisi de tendències. L'anàlisi de tendències comença amb el primer any en què una empresa està en negoci, també coneguda com any base. Els percentatges de l'any base es mostren al 100%, i es pot mostrar fàcilment l'augment o disminució de percentatges.
Anàlisi vertical
L'anàlisi vertical s'anomena així perquè les xifres financeres de la corporació s'enumeren verticalment a l'extracte financer. Aquest tipus d'anàlisi implica el càlcul de percentatges d'un únic extracte financer. Les dades d'aquest extracte financer es prenen del compte de resultats de l'empresa i del balanç. L'anàlisi de les declaracions financeres verticals també es coneix com a percentatges de components.
Anàlisi de les proporcions
Hi ha diversos tipus d'anàlisis de ràtings que es poden utilitzar per interpretar els estats financers. Es poden calcular les ràtios per a les dades financeres de cada any i l'analista examina la relació entre les troballes i troba les tendències comercials durant diversos anys.
L'anàlisi del ràtio de balanç determina la capacitat d'una empresa de pagar els seus deutes i la quantitat que la companyia confia en els creditors per pagar els seus comptes. Aquest és un indicador important de la salut financera de la corporació.
Les ràtios de liquiditat mostren que la companyia pot transformar els actius en efectiu. Quan s'avalua la ràtio de liquiditat, un analista analitza el capital de treball, la ràtio actual i la ràtio ràpida.
El capital de treball és una mesura del flux de caixa. La diferència entre els actius circulants totals i els passius corrents totals és igual al capital circulant. El càlcul del capital circulant sempre és un número positiu.
La ràtio actual és una mesura popular de la força financera. La ràtio actual es calcula dividint l'actiu total total pel passiu corrent total. Una ràtio de corrent favorable seria de 2 a 1. Si la ràtio actual d'una empresa és baixa, pot considerar maneres de millorar aquesta xifra reduint la quantitat d'endeutament financer o recuperant els guanys de la companyia al capital circulant.
La ràtio ràpida mesura la liquiditat o la capacitat de pagar els deutes en forma oportuna. Per representar la relació ràpida, afegiu valors, efectiu i comptes a cobrar del govern. A continuació, divideix aquest nombre pel passiu total total. La relació ràpida d'una empresa és una mesura important de la seva supervivència si els ingressos per vendes disminueixen dràsticament.
