Un dels principals impediments per a una comunicació eficaç és un raonament defectuós o fallit. Una fal·làcia és qualsevol falla en la lògica o el raonament, o qualsevol error que es produeixi mitjançant un raonament defectuós. Les fallades es poden fer de manera intencionada o involuntària. Quan es fan de manera intencionada, generalment estan obscurats per una estratègia retòrica en un intent d'explotar, confondre o manipular un interlocutor o un oient. Tanmateix, quan s'utilitza involuntàriament, sovint poden provocar malentesos entre parts implicades en una comunicació sincera.
Comunicació efectiva
La comunicació eficaç requereix que es compleixin unes condicions simples per garantir que no hi hagi malentesos entre les parts en un intercanvi. En primer lloc, els parlants haurien d'intentar expressar-se amb precisió, claredat i correcció. Han d'abstenir-se de floreigs retòrics o patrons de parla que puguin confondre a un oïdor, i haurien de transmetre la informació directament. En segon lloc, els interlocutors haurien d'escoltar amb atenció l'un a l'altre. Han de demanar aclariments quan sigui necessari. Finalment, els interlocutors no haurien d'anar cap a conclusions o fer suposicions defectuoses sobre el que l'altra part té intenció de dir, ja sap o es pot entendre per compte propi. Els punts s'han de fer de la forma més explícita possible.
Fallacies formals
Les fal·làcies formals són defectes estructurals en el raonament deductiu que fan que un argument no sigui vàlid. Hi ha molts tipus de fal·làcies formals, però generalment es fan les persones més freqüents sense que les persones siguin conscients que les hagin fet res. Això, al seu torn, pot impedir una comunicació eficaç. En sentit estricte, una fal·làcia formal és diferent d'una falla de fet, perquè es deriva d'un error estructural en el raonament sobre un conjunt de proposicions; si les proposicions són falses, però la conclusió és lògicament següent, un argument encara és tècnicament sòlid, encara que sigui factualment incorrecte.
Fallades informals
Tot i que les fal·làcies formals es produeixen a causa d'un error en l'estructura lògica d'un argument, les fal·làcies informals es produeixen a causa de defectes en el contingut de l'argument. Hi ha molts tipus de fal·làcies informals, i qualsevol argument donat pot cometre més d'un al mateix temps, però en general es pot dividir en tres tipus. El primer són fal·làcies d'ambigüitat. Aquests ocorren quan el significat d'una premissa o conclusió no està clar.
El més comú d'aquests és l'equivocació, que es produeix quan s'interpreta o defineix una frase en l'argument de dues o més maneres diferents. El segon són fal·làcies de presumpció. Aquests passen quan una premissa o conclusió ja se suposa que és cert abans que el fet. Això sovint pot conduir a declaracions tautològiques, com ara "les regles són les regles". Finalment, hi ha fal·làcies d'importància. Es produeixen quan una premissa irrellevant s'introdueix en un argument per tal d'obtenir una conclusió defectuosa. Aquests ocorren sovint en el discurs polític, generalment quan s'empra un insult en lloc d'un argument raonable.
Falacias verbals
Les fal·làcies verbals també són fal·làcies de l'ambigüitat, però es produeixen amb més freqüència en el discurs oral. Per exemple, l'ambigüitat pot sorgir en el discurs parlat perquè l'èmfasi o l'estrès d'una oració no estan clars. Si un diu "SHE sembla feliç", això té un significat diferent de "ella SEMA feliç". Si l'estrès no està clar, el significat pot ser confús. De la mateixa manera, les fal·làcies verbals es poden produir quan es treu una afirmació del context, perquè el to i la situació de l'expressió no són clares.
Fracàs comunicatiu transcultural
De vegades, la comunicació efectiva pot fallar perquè els interlocutors assumeixen que entenen i compleixen les mateixes regles d'interacció. Aquest no sempre és el cas, i per assumir falsament que els senyals de comunicació funcionen entre cultures, sovint poden provocar que una comunicació clares per descompondre's. Per exemple, si Ting prové d'una cultura on és irrespectuosa d'estar a prop d'altres mentre els parla, mentre que Pedro prové d'una cultura on és groller no estar a prop d'un interlocutor, hi ha la possibilitat que sigui incòmode i confús es produirà una situació de comunicació, perquè cadascun pot pensar que l'altre és groller simplement per seguir les seves pròpies normes culturals.
