Els governs influeixen en l'economia de dues maneres: política monetària i fiscal. La política monetària consisteix a ajustar l'oferta monetària (la quantitat de diners en circulació) i establir la taxa principal (la taxa d'interès que els bancs paguen entre si sobre préstecs). La política fiscal utilitza la fiscalitat del govern, la despesa i l'endeutament per influir en l'economia.
La política monetària
Un banc central crea una política monetària controlant l'oferta monetària i el tipus d'interès (específicament conegut com a "taxa principal" o en termes econòmics, el "preu del diner"). Aquestes polítiques pretenen estabilitzar una economia fomentant préstecs i inversions, i controlant l'atur i la inflació.
Oferta de diners
Al controlar l'oferta monetària, el banc central determina quants diners es troba en l'economia en un moment determinat. Quan l'oferta augmenta, el valor d'una unitat de moneda disminueix, i la gent gasta més. Quan el subministrament de diners disminueix, una unitat de moneda augmenta el valor, mantenint la inflació baixa. Els bancs centrals canvien l'oferta monetària comprant o venent bons o imprimint diners.
Tipus d'interès
Un banc central determina el tipus d'interès més baix possible en una economia, anomenada "taxa principal". El banc central cobra aquest tipus de préstecs als bancs comercials, i els bancs comercials es carreguen una taxa similar dels préstecs. Els bancs cobren als clients una taxa d'interès més alta, però puja i baixa amb la taxa principal. Les baixes taxes d'interès fomenten l'endeutament i la inversió (fonamentals per a una economia creixent), mentre que les elevades taxes d'interès fomenten la prudència i limiten la presa de riscos (que controlen la inflació).
La política fiscal
La política fiscal es refereix a l'endeutament, la despesa i els impostos del govern, i influeix en l'economia a través de la demanda agregada (quant gasten les persones). Hi ha tres tipus de política fiscal: neutral, expansiva i contrària. Els governs persegueixen una política fiscal neutral quan equilibren els seus pressupostos, de manera que la despesa equival a ingressos. Quan els governs generen superàvits (la despesa són iguals que els ingressos), persegueixen una política contrària, mentre que els dèficits (la despesa és més que ingressos, que implica l'endeutament públic) assenyalen una política expansiva.
Demanda agregada
La demanda agregada és la quantitat total de despeses en una economia. Els governs poden afectar la demanda agregada a través de la política fiscal de dues maneres: impostos i despeses. Quan un govern decideix quant a imposar, influeix en l'activitat econòmica de la població. En general, les reduccions fiscals i els incentius fiscals augmenten la demanda agregada a costa dels ingressos del govern, mentre que els augments dels impostos tenen l'efecte contrari. Els governs també poden afectar la demanda agregada de la forma en què gasten, dirigint-se a indústries específiques amb subvencions o contractes governamentals en política expansiva, restringint els projectes federals i reduint els subsidis en la política contrària.
