Les organitzacions rendibles es basen en patrons de comunicació comercials formals i informals. Els canals formals de comunicació proporcionen l'estructura cap als resultats productius. Les interaccions informals permeten construir relacions autèntiques i mètodes alternatius per crear significats en l'organització. Tots dos es complementen i poden enfortir la companyia quan s'apliquen eficaçment. Cadascun pot ser planificat, però la comunicació informal sol ser espontània.
Objectiu de la comunicació formal
La comunicació empresarial formal és un intercanvi estratègic d'informació que recolza una agenda clara. Aquesta informació es considera tradicionalment com a mètode de comunicació intern, però pot incloure interaccions estructurades amb persones i entitats alienes a l'organització.
La comunicació formal també pot desencadenar interaccions informals.Per exemple, un cap oficial pot programar un recorregut o reunió de l'ajuntament on s'anima una fluïdesa de comentaris sobre temes de discussió. Tanmateix, aquests poden conduir a interaccions personals, històries i idees que no estaven a l'agenda original.
Tipus de comunicació formal
Les organitzacions poden comunicar-se al seu equip intern mitjançant comunicació escrita o verbal. Els administradors poden utilitzar eines escrites formals, com ara correus electrònics, entrades de blocs, materials d'entrenament d'orientació o butlletins informatius. Les presentacions de veu, les reunions i les conferències programades són exemples d'interaccions verbals com una estratègia de comunicació formal. La comunicació formal també pot incloure la col·locació estratègica de senyalització d'oficines, revisions dels empleats i la col·laboració amb organitzacions sense ànim de lucre. Els escrits de notícies i els aspectes executius també són formes creatives per millorar les relacions comercials a través de la comunicació formal.
Objectiu de la comunicació informal
Les interaccions espontànies provoquen una "vid" d'informació compartida a través de xarxes de comunicació informals. La comunicació informal empresarial hauria de complementar les xarxes formals. Les relacions autèntiques i rendibles es consoliden mitjançant aquest mètode. De vegades, l'ambient informal pot provocar una distribució informal i descuidada de la informació. Per aquest motiu, tot el personal ha de tenir molta cura en compartir informació confidencial mentre es comunica de forma informal. Tot i que la comunicació escrita també pot ser informal, ha de ser convenient evitar problemes legals i ètics.
Tipus de comunicació informal
La comunicació verbal informal pot tenir lloc durant els descansos del migdia, les interaccions del passadís i les trucades telefòniques. Els comunicadors empresarials creatius poden incloure deliberadament notes manuscrites, missatges de text i reconeixements d'aniversari i targetes d'aniversari per construir una relació amb els seus companys de feina.
Dinàmica de la comunicació corporativa
La informació es pot lliurar de la gestió a l'empleat, o viceversa. Les empreses que es basen principalment en xarxes formals poques vegades es desvien de les normes i els protocols. D'altra banda, les cultures corporatives informals fomenten l'espontaneïtat i les xarxes informals. Independentment de la cultura empresarial, les organitzacions creixen a través d'un equilibri estratègic de xarxes formals i informals. Les organitzacions es beneficien d'establir una xarxa de comunicació oberta que inclogui comentaris dels empleats i administradors.
