La teoria de difusió d'innovacions sovint es simplifica per centrar-se exclusivament en un producte o innovació, sense tenir en compte els complexos factors socials, culturals, econòmics i d'altre tipus que determinen com s'adopta el producte a la societat. Les investigacions de difusió que se centren en algunes innovacions seleccionades solen no avançar i extreure conclusions importants sobre la teoria més gran.
Conflictes d'interès
Els especialistes en difusió solen col·laborar amb els fabricants quan examinen un nou producte o innovació. Donar prioritat a les necessitats del fabricant pot comprometre la qualitat d'aquests estudis. A més, els fabricants sovint prioritzen les preferències i els gustos dels clients, factors que poden afegir un gir trivial i teòric a la recerca de difusió. Els resultats de l'estudi sovint són més febles i menys fiables quan se centren en un model de negoci a diferència del procés social pel qual es produeix la difusió.
Diferències culturals
La recerca de difusió pot ignorar les normes culturals. Un estudi de 1955 d'una campanya de salut en un poble peruà, per exemple, va informar que els pobladors resistien abruptament la idea d'aigua bullint. Els treballadors sanitaris no van notar la preferència dels vilatans per l'aigua freda i "sense coure". Centrar-se en el producte o la idea mentre ignora els costums culturals pot provocar intents de difusió fracassats. Aquest tipus de campanya es beneficiarà d'un enfocament antropològic que examini la perspectiva quotidiana dels individus implicats.
Diferències econòmiques
Moltes societats manquen de la infraestructura o xarxes necessàries per promoure i adoptar una nova tecnologia. La recerca de difusió sovint s'ha centrat més en la innovació en lloc d'aquestes diferències socioculturals. Els estudis mostren que les innovacions tecnològiques tenen més èxit quan proporcionen un paper benèfic per al consumidor. Tanmateix, moltes societats del món s'enfronten a obstacles econòmics o obstacles legals que poden fer obsolets els beneficis o l'eficàcia d'una innovació. Una nació empobrida, per exemple, pot tenir poc ús per a les xarxes socials o per a les últimes tecnologies d'internet sense fils.
Mala informació
Els intents poc definits d'introduir una idea o innovació poden impedir la difusió. Per exemple, els grups nacionals de salut poden proporcionar informació conflictiu sobre l'edat adequada per al cribratge de mamografia. Aquesta falta de consens confon els proveïdors públics i d'assegurances de salut, frenant la difusió d'aquest important tractament. Internet, com una vasta font d'informació, també pot confondre, de vegades, als consumidors amb fets i opinions enganyosos i oposats. Els estudis mostren que molts pacients estan interessats en la tecnologia web que els permet determinar el seu propi tractament. Els metges es mostren cautelosos amb aquestes aplicacions a causa del potencial d'ús incorrecte.
