Un contracte vàlid requereix que una part faci una oferta i l'altra part accepti. L'oferta ha d'implicar una "consideració" com ara diners, béns o serveis, i no només fer un favor de manera gratuïta. A més, les parts han d'entendre el que estan d'acord. Un contracte que no té cap d'aquests elements no és vàlid. A més, altres problemes poden fer que un contracte sigui il·legal o inaplicable.
Manca de capacitat
Si una de les parts en el contracte no té capacitat per fer un acord vinculant, el contracte és invalidable. Per exemple, un ancià amb demència, una persona amb discapacitat mental o un nen petit no tenen capacitat si no comprenen el significat o l'efecte del contracte que signen. El contracte Paralegal Nacional diu que una part que no té capacitat pot optar per honrar el contracte: no és automàticament buit. En aquest cas, l'altra part no té més remei que honrar el contracte.
Propòsits il·legals
El millor advocat del món no pot escriure un contracte jurídicament vinculant per dur a terme un acte il·legal. El govern estatal de Texas ofereix un exemple: dues parts poden tenir un acord oral per tractar drogues il·legals, però si un d'ells renuncia, l'altre no pot anar a la cort per fer complir l'acord. De la mateixa manera, un acord de préstec que cobra més de la llei no és un contracte vàlid, fins i tot si les parts pensaven que estaven dins de la llei.
Interpretació equivocada
Si una o ambdues parts del contracte malinterpreten els termes, això pot invalidar el contracte. Un article del Journal of Legal Studies diu que ha de ser un error important que fa mal a una de les parts, no és una cosa trivial o fàcil de solucionar. Si, però, el partit sabés que la seva comprensió podria estar en error, acceptar el risc i signar-se de totes maneres, el contracte pot contenir. El diari diu que determinar quins errors són prou importants per invalidar el contracte és un repte important en la legislació contractual.
Frau i falsificació
La falsedat implica falses declaracions falses, no només un malentès. Si, per exemple, una de les parts conscientment ofereix un Rembrandt fals com un treball real, això és una falsa representació fraudulenta. Un propietari que creu sincerament que la pintura és un Rembrandt està fent una falsa representació innocent. Una tergiversació material és prou important com per influir en l'altra part en acceptar el contracte. La falsedat de material pot ser motius per anul·lar l'acord.
