Els economistes defineixen "expectatives" com el conjunt de suposicions que la gent fa sobre el que succeirà en el futur. Aquestes suposicions guien a individus, empreses i governs a través dels seus processos de presa de decisions, fent que l'estudi de les expectatives sigui central en l'estudi de l'economia.
El paper de les expectatives
Les adivinacions dels ciutadans sobre el que succeirà en el futur semblen influir en gairebé tots els aspectes de l'economia. La predicció d'un gerent de restaurant sobre quants clients pot esperar durant l'estiu pot provocar que contracti més personal o redueixi les comandes de productes frescos. L'expectativa d'un comerciant de bons sobre com la Reserva Federal canviarà les taxes d'interès canviarà la seva estratègia comercial. Un director general d'una empresa que cotitza en borsa sobre com es comportaran els reguladors de Washington pot canviar els seus plans d'expansió.
En un sentit molt real, l'economia és l'estudi de com la gent pren decisions. Les expectatives sobre el que succeirà en el futur són, en el fons, totes les opcions, de manera que són el cor de l'economia com una disciplina.
Teoria de les expectatives racionals
La teoria de les expectatives racionals, primerament exposada pel professor d'Indiana, John Murth, en els anys seixanta, és l'enfocament que la majoria dels economistes fan per comprendre com la gent pensa en el futur. La teoria suposa que la gent generalment s'interessa i intenta fer conjectures correctes sobre el que passarà. Tot i que moltes persones poden tenir expectatives errònies, segons la teoria, grans grups de persones solen fer prediccions correctes en general. Això és, és molt estrany que els esdeveniments reals contradiguin l'esperança mitjana a llarg termini.
La teoria de les expectatives racionals ha influït en gairebé tots els altres elements de l'economia. La teoria és una hipòtesi subjacent i crítica en la hipòtesi dels mercats eficients, per exemple. Això prediu que, perquè les persones tenen visions generalment racionals sobre el futur, hauria de ser difícil o impossible guanyar més diners al mercat de valors que la taxa de creixement mitjana. De la mateixa manera, els governs sovint utilitzen la teoria d'expectatives racionals per establir les seves polítiques monetàries.
Expectatives irracionals
Alguns economics discuteixen la noció que la gent en general té expectatives racionals sobre el futur. Al contrari, argumenten que les persones tenen la probabilitat de formar opinions irracionals sobre el que passarà. El premi Nobel Robert Schiller, per exemple, argumenta això la crisi de l'habitatge a partir de 2008 es va derivar d'expectatives irracionals sobre els preus immobiliaris. El mercat immobiliari va decidir irracionalment que els preus de les cases sempre anessin pujant. Això va motivar als venedors a augmentar els preus i als compradors a pagar una prima. A partir d'expectatives incorrectes, el mercat es va convertir en una bombolla. Quan finalment els preus van caure a terra, la bombolla es va desinflar amb enormes conseqüències.
