Ja conegut pel seu innovador calçat, el logotip de swoosh i el lema "només ho fan", Nike també està avançant en l'àmbit de la gestió de mà d'obra. L'estructura plana de Nike és única entre les companyies antigues, fent d'aquesta marca un excel·lent estudi de les maquinacions interiors d'un gran negoci. L'empresa utilitza aquesta estructura plana per maximitzar la transparència i l'agilitat entre els empleats i les subdivisions, minimitzant la burocràcia i el temps d'implementació de noves idees.
Què és una estructura plana?
Una estructura plana combina dos tipus diferents de jerarquies empresarials: aquelles de les jerarquies tradicionals en què diverses persones informen a un líder i les jerarquies de productes en què els equips es divideixen en funció de productes específics, base de clients i geografia, i informen a un cos de supervisió. A la configuració plana de Nike, els equips es divideixen basant-se en el producte i l'informe per separar els gerents de productes i, a més, es mantenen responsables davant d'administradors de departament més amplis. Amb l'estructura plana, els empleats generalment informen a un mínim de dos directius: un que gestiona més tasques basades en projectes i un altre que gestiona la regulació i la política.
L'estructura plana de Nike, també coneguda com a estructura matricial, està formada per diverses divisions separades en filials: Converse, Hurley i altres, que tot es declara a la seu mundial de Nike. La subdivisió d'EMEA, que gestiona la seu europea europea, replica aquesta estructura, mentre que les ubicacions dels EUA, les Amèriques i l'Àsia Pacífica es troben dins de la supervisió de la seu central global.
Les nombroses divisions de Nike operen de forma pseudo-independent dins del nom general de la marca Nike. Aquesta autonomia controlada manté la marca de Nike consistent i garanteix un cert nivell de servei al client i lliurament de productes, a més de permetre a les marques regionals i de productes diferents la flexibilitat per satisfer les necessitats i demandes del client.
Beneficis d'una estructura plana
Un dels principals beneficis d'aquesta estructura és que permet que la presa de decisions passi sense que les idees quedin atrapades en una cadena de comandament tradicional, més burocràtica. De mitjana, triga un any i mitjà a llançar-se a Nike, des del disseny inicial fins a l'elaboració del producte. Aquest nivell d'agilitat també ofereix als equips de Nike la possibilitat de mantenir l'oïda a terra quan es tracta de tendències i preferències dels clients i fer canvis tal com consideren oportuns.
Una altra avantatge de l'estructura plana de Nike és que facilita la transparència i ajuda a tots els mercats. Els responsables dels equips són responsables dels equips més petits i les decisions passen més ràpidament i amb més col·laboració entre les parts individuals. Els equips regionals més petits de Nike solen respondre més a la demanda de clients i a les necessitats de distribució, mentre que les comandes de fàbrica en general continuen sota l'autoritat de la seu central de Nike.
Anualment, els productes de Nike experimenten aproximadament 30.000 a 40.000 desenvolupaments. Els canvis cosmètics en aspectes com el color i les funcions habituals es produeixen constantment. Les sucursals de Nike solen centrar-se en la roba, mentre que el calçat roman en gran mesura a l'àmbit de la seu mundial. La independència de les filials i subconjunts regionals de Nike i el seu enfocament únic permet que aquests canvis succeeixin de forma contínua sense interferències dels òrgans de govern o la desviació de la marca global de Nike.
Desavantatges de l'estructura de la matriu de Nike
Tot i la seva trajectòria d'èxit, l'estructura de la matriu de Nike té els seus defectes. Tot i que aquest tipus d'estructura organitzativa es basa en funcions i jerarquies clares, pot ser que els empleats poguessin pujar a l'escala professional. Això pot afectar la moral i la motivació dels empleats, així com les taxes de retenció.
Un altre inconvenient és que la comunicació sovint es perd. Una divisió pot tenir diversos departaments diferents per a la mateixa funció, la qual cosa pot generar confusió i disminuir la velocitat. A més, augmenta els costos de l'organització.
Tot i que la majoria de departaments operen de forma eficient i poden prendre decisions ràpides, els administradors poden acabar amb una gran càrrega de treball i tenir més responsabilitat. Els que són nous en el lloc de treball o manquen de certes habilitats poden trobar dificultats per mantenir-se al dia amb els darrers canvis i manejar situacions complexes.
