A mesura que els preus del petroli continuen augmentant i les empreses energètiques busquen més combustible alternatiu, l'economia dels recursos no renovables ha estat l'avantguarda de la preocupació pública. Els recursos no renovables representen una àmplia classe de substàncies naturals que no es poden reposar, o bé repostar tan lentament que fer-ho seria inviable. Els recursos no renovables recullen grans indústries dins de l'economia mundial.
Tipus de recurs no renovable
Els recursos no renovables més familiars per al públic són el carbó, el petroli i el gas natural que s'utilitza per al combustible.Totes aquestes tres substàncies es formen de forma natural durant milions d'anys i sota una gran pressió per la descomposició de la matèria orgànica. L'urani és també un recurs no renovable.
Sovint, els economistes debaten sobre quins metalls o minerals es poden classificar com a no renovables. Molts, com ara la llauna, es poden reciclar una i altra vegada i, per tant, no es poden fer servir. Tanmateix, altres metalls, particularment els metalls de les terres rares que s'utilitzen en tecnologia moderna, són tan rars i essencials per als components electrònics que fins i tot el seu reciclatge no serà capaç de mantenir-se al dia amb la demanda.
Regla de Hotelling
En 1931, Harold Hotelling va definir l'economia dels recursos no renovables i la seva gestió. Hotelling va postular que fins i tot si es gestionés un recurs no renovable amb una eficàcia perfecta, el preu del recurs seria cada vegada més gran. Per tant, per maximitzar el valor dels recursos durant el període d'extracció disponible, l'augment del preu percentual en qualsevol període de temps hauria de ser igual al tipus d'interès real.
Malgrat la suposició de Hotelling que els preus dels recursos no renovables han d'augmentar constantment, això no sempre s'ha observat a la pràctica. Alguns factors que afecten el preu de les mercaderies són la capacitat de substituir-los per altres recursos i el comportament a llarg termini dels tipus d'interès reals.
Regla de Hartwick
La regla de Hartwick s'utilitza per abordar el problema de la disminució de l'equitat real causada per l'ús de recursos consumibles i no renovables. A mesura que la societat consumeix recursos, el seu valor disminueix. Per compensar aquesta disminució i, per tant, garantir que les generacions futures tinguin un patrimoni net igual o millor, la norma de Hartwick s'utilitza per calcular la quantitat d'inversió de capital necessària per compensar les pèrdues derivades del consum. Per exemple, una economia com l'Aràbia Saudita que s'ha construït en gran mesura sobre les pèrdues de les exportacions de petroli amb cada barril exportat. Per compensar aquestes pèrdues, l'economia de l'Aràbia Saudita inverteix en infraestructures i diversificant els interessos. El valor afegit obtingut amb aquestes inversions contraresta les pèrdues derivades de les exportacions de petroli.
Socioeconomia de recursos no renovables
A la pràctica, la por i la política tenen un paper important en el preu dels recursos no renovables. Els preus del petroli són un exemple d'aquesta tendència. Les reserves de petroli al delta del Níger han provocat enfrontaments violents entre el govern i diversos grups de milícies. Els conflictes tenen exportacions significativament limitades fora de la zona i han afectat els preus mundials del combustible.
A principis de 2011, l'especulació ha provocat l'augment dels preus del petroli després de les protestes egípcies contra el president Hosni Mubarak. Com que la preocupació creix sobre l'estabilitat política i econòmica de la regió, els economistes i els especuladors preocupen l'accés al canal de Suez, un important canal d'enviament, que es limitarà o es reduirà completament.
