Tant les Normes Internacionals d'Informació Financera com els principis comptables generalment acceptats pels Estats Units (GAAP) defineixen els actius intangibles com a actius no monetaris que no tenen existència física. Els béns pertanyents a la categoria intangible han de ser identificables i controlables i han de proporcionar fluxos interns de beneficis econòmics futurs. Els exemples d'actius intangibles inclouen fons de comerç, programari, patents i drets d'autor, tecnologia o coneixements tècnics i marques comercials. Sota un bé estàndard, els actius intangibles es poden mesurar a mètode de cost o revaloració i, posteriorment, s'amortitzen.
Préstec d'origen
Els prestadors reben préstecs després d'haver completat el préstec. Aquest procés es produeix després que el sol·licitant o el prestatari sol·liciti un préstec per a determinats propòsits, com ara iniciar una millora substancial de la llar o comprar una casa. El sol·licitant presenta documents, com ara declaracions bancàries i informació sobre les garanties subministrades. El banc o institució financera realitza els seus procediments de "conèixer el client", que inclouen l'anàlisi de crèdit i altres requisits documentals que exigeixen les autoritats reguladores o les polítiques internes. El procés inclou, a més, la verificació de documents i l'aprovació o la sanció de la instal·lació.
Costos d'adquisició de préstecs
Per al sol·licitant, el procés d'origen del préstec no està exempt de costos en si mateix. El cost de l'adquisició de préstec gira entorn dels costos derivats de la documentació, com ara els tràmits legals i els càrrecs bancaris pagats, com ara els honoraris per als formularis de sol·licitud de préstec i les taxes d'origen del préstec. La quota d'origen és un import fix o percentatge carregat sobre l'import del préstec. El cost de l'adquisició de préstec també pot incloure sancions imposades pel banc en cas que els documents presentats resultin ser falsos o incomplets.
Establiments de transaccions
Les organitzacions paguen els seus passius transferint els seus béns o els beneficis econòmics de l'actiu al creditor. Per tant, per liquidar transaccions, les empreses utilitzen actius materials com ara elements monetaris; que inclouen efectiu, xecs o bons emesos pel govern; o elements com ara capital social o contra compensació quan els passius de l'altra part es cancel·lin contra els passius propis de l'organització. Les empreses normalment no utilitzen actius intangibles per resoldre transaccions, però pot haver-hi ocasions en què una organització transfereixi la seva tecnologia o patent com a consideració.
Diferenciació de les despeses de préstec i actius intangibles
La comptabilitat financera inclou actius, ingressos, despeses, passius i capital. Cadascun té la seva naturalesa fonamental, i com a tal un actiu no es pot considerar un cost al mateix temps i viceversa. Les empreses poden mostrar actius intangibles al balanç en la mesura en què es mostra la imatge real de l'estat financer de l'organització; en cas contrari, es podria produir una falsedat i un frau. El cost de l'adquisició de préstec és una despesa, i els comptes inclouen el seu impacte en l'import total del préstec. Les empreses no poden incloure actius intangibles com a part dels costos d'adquisició de préstecs.
