Encara que la comptabilització d'ingressos i despeses en un entorn empresarial és un procés complex, els conceptes bàsics de la comptabilitat són relativament simples. Un sistema conegut com els principis de comptabilitat generalment acceptats defineix quatre supòsits bàsics, quatre principis bàsics i quatre restriccions bàsiques a la comptabilitat empresarial. Els quatre principis bàsics del GAAP tracten la forma en què els diners entren i surten del negoci, així com la forma en què es documenta aquest flux.
Principi de costos
El principi de cost estableix que s'ha de registrar el cost real dels actius en lloc de registrar el cost en funció del valor de mercat o l'ajust de la inflació. Això garanteix que el cost registrat de l'inventari i altres compres es reflecteix amb precisió en el llibre comptable. A vegades, el principi es coneix com el "principi de cost històric" perquè els costos es registren en funció del cost real en el moment de la compra, en comptes de ser un cost estimat o ajustat gravat més endavant.
Principi d'ingressos
El principi d'ingressos estableix que els ingressos s'han de registrar en el moment que es guanya, no en el moment de rebre el pagament. Això evita errors de comptabilitat causats pels pagaments retardats, ja que els diners que encara es deuen a l'empresa són evidents en el llibre comptable. El principi d'ingressos també serveix de base per al mètode comptable de meritació, fent que es denomini ocasionalment com el "principi de meritació".
Principi d'adhesió
El principi de coincidència estableix que les despeses s'han d'ajustar als ingressos als quals estan relacionats. Les despeses no es registren en el moment en què es generen, sinó que es registren una vegada que fan una aportació als ingressos. Això permet avaluar fàcilment la rendibilitat de béns i serveis i també il·lustra la connexió entre la despesa i els ingressos, ja que els productes i serveis es corresponen directament amb els ingressos que generen. Algunes despeses, com ara els costos administratius i els salaris dels empleats, no poden estar directament relacionats amb els ingressos, és clar; aquestes despeses es registren simplement com a despeses del període actual.
Principi de divulgació
El principi de divulgació estableix que tota la informació financera divulgada per una empresa s'hauria d'alliberar d'una manera fàcil d'entendre i que aquesta divulgació s'hauria d'equilibrar amb el cost de compilar i publicar la informació. Qualsevol informació necessària per comprendre els estats financers s'ha d'incloure en el cos de les declaracions, en notes a peu de pàgina o en documents complementaris que es proporcionen al costat dels estats. La quantitat d'informació revelada hauria de ser suficient perquè els executius corporatius prenguin decisions relatives a l'empresa; la informació innecessària ha de ser racionalitzada per mantenir el cost de produir les declaracions.
