Quan es fa una entrevista amb una persona vulnerable per esbrinar si ha estat maltractat, la policia i els serveis socials han de tenir especial cura per no alarmar a la persona mentre recopila tota la informació important. Això es pot fer amb l'ajuda d'una entrevista forense. Els menors sempre han de ser entrevistats mitjançant tècniques forenses infantils, però el procés també pot donar suport als ancians, les víctimes d'abús domèstic, les persones amb problemes de salut mental o el desenvolupament i altres adults vulnerables.
Consells
-
Una entrevista forense és una conversa estructurada que està dissenyada per obtenir informació d'un nen o adult vulnerable sobre un esdeveniment que ell o ella ha pogut experimentar d'una manera objectiva, sensible i legalment defensable.
Què és una entrevista forense?
Quan els nens o els adults vulnerables experimenten abús o negligència, és possible que no entenguin el que els ha passat o que es puguin comunicar de manera efectiva. En aquestes situacions, la policia i els Serveis de Protecció Infantil utilitzen una tècnica d'entrevista especial per obtenir la informació rellevant. Les entrevistes forenses es tracten sensiblement per protegir el benestar de la persona vulnerable. També segueixen un marc estructurat per assegurar l'objectivitat de l'entrevistat, de manera que l'evidència que es donarà s'aixecarà en un tribunal si la investigació condueix a un procés penal.
Per què són necessàries entrevistes forenses?
Atès que la majoria dels incidents d'abús i negligència no són testimonis, l'evidència de la persona vulnerable és fonamental per assegurar la condemna de l'autor. L'obtenció d'aquestes proves és difícil, però, ja que els adults i els nens vulnerables poden lluitar per utilitzar un llenguatge precís i recordar esdeveniments importants. Aquestes dificultats es compliquen amb el trauma que la persona vulnerable pot haver experimentat a causa de l'abús. Una entrevista forense està dissenyada per superar aquests obstacles. Un objectiu clau és reduir la quantitat de vegades que el nen o l'adult vulnerable es qüestionen ja que la investigació suggereix que com més freqüentment s'intervista a la persona, menys fiables es converteixen en testimonis.
Com funciona una entrevista forense?
Es comprèn millor una entrevista forense com una conversa estructurada que es basa en el nivell de desenvolupament cognitiu i habilitats de comunicació de l'entrevistat. L'entrevistador pot utilitzar joguines i accessoris amb un nen molt jove i preguntes obertes amb un nen més gran o adult. En aquest marc, l'entrevistador segueix un dels protocols d'entrevista forenses reconeguts, que difereixen en la quantitat d'estructura que proporciona cada un. El protocol NICHD, per exemple, està molt estructurat i proporciona una sèrie de preguntes de guió per als entrevistadors que cal seguir quan es realitza una entrevista forense infantil. La entrevista del CAC proporcionada pel National Children Advocacy Center només està semiestructurada i recomana temes de debat, en comptes d'un guió precís.
Quines són les fases d'una entrevista forense?
En general, podeu esperar una entrevista forense per començar amb la construcció de la relació, on l'entrevistador fa que la persona vulnerable se senti còmoda i estableixi les regles bàsiques per a la conversa. Es valorarà l'entrevistat per avaluar si comprèn la diferència entre la veritat i la mentida. En la fase de fons de l'entrevista, l'entrevistat parla amb el nen amb indicacions suggeridores per apropar el nen al tema d'interès. Si el nen fa una revelació, l'entrevistador segueix amb una sèrie de preguntes obertes que permeten que el nen retiri lliurement de la situació amb una mínima interrupció o comentari. L'entrevistador pot utilitzar preguntes tancades com ara: "Et vas a la cuina o al dormitori quan et va tocar?" per aclarir qualsevol afirmació ambigua. Al llarg de l'entrevista, és important que les paraules de l'entrevistador i el llenguatge corporal siguin neutres perquè no portin al nen.
Qui dirigeix entrevistes forenses?
Les entrevistes forenses són realitzades per psicòlegs, treballadors del benestar infantil, terapeutes entrenats o altres professionals especialitzats en el departament de policia o serveis de protecció infantil, tot i que això varia d'un estat a un altre i d'una investigació a una altra. Les entrevistes solen tenir lloc en un entorn neutre i controlat com l'oficina d'un terapeuta. En situacions d'emergència, l'entrevista pot tenir lloc en un entorn improvisat, com ara una aula o un vehicle. Això pot passar, per exemple, si CPS necessita una decisió urgent sobre la seguretat d'un nen.
