La política fiscal es defineix com la despesa pública i la fiscalitat, i té un paper important en l'estabilització econòmica. La política fiscal expansiva, com augmentar la despesa i reduir els impostos, pot estimular una economia maltractada i tornar-la a una trajectòria de creixement. La política fiscal contractual, d'altra banda, pot controlar el risc inflacionista en una economia de sobreescalfament. Atès que la política fiscal té efectes directes i mesurables sobre l'ocupació i els ingressos dels consumidors; està a l'abast de les agendes econòmiques i polítiques.
Eines de política fiscal
La política fiscal es divideix en dues categories: despesa pública i fiscalitat. Com a entitat financera, el govern té el poder de crear i retribuir llocs de treball del sector públic, invertir en obres públiques com a autopistes i proporcionar pagaments de transferència a la ciutadania, com ara els beneficis de la Seguretat Social. Com a impostor, el govern té el poder d'imposar impostos a particulars i corporacions, elevant o reduint efectivament els seus ingressos disponibles.
Política Fiscal Expansiva
Es diu que la política fiscal és fluixa o expansiva quan la despesa pública supera els ingressos. En aquests casos, el pressupost fiscal està en dèficit. Si bé l'import absolut del dèficit és important, el que sovint és més important és el canvi en el dèficit (o excedent). L'acció del govern per reduir els impostos, augmentar els pagaments de transferència o ambdós, té com a efecte augmentar els ingressos disponibles de les famílies i promoure la despesa dels consumidors.
Política fiscal contractual
Es diu que la política fiscal és estricta o contrària quan els ingressos públics superen la despesa. En aquests casos, el pressupost fiscal està en superàvit. Si bé la importància absoluta de l'excedent és important, el que sovint és més important és el canvi en el superàvit (o dèficit). L'acció del govern per augmentar els impostos, reduir els pagaments de transferència o ambdós, té l'efecte de reduir els ingressos disponibles de les famílies i deprimir la despesa dels consumidors.
Impacte en les taxes d'interès i la taxa de canvi
La política fiscal té implicacions macroeconòmiques més enllà de la despesa del consumidor. En particular, afecta la taxa d'interès i el tipus de canvi. Quan el govern té un dèficit, s'ha de demanar prestat als inversors mitjançant l'emissió de bons del Tresor. Això té com a efecte augmentar la taxa d'interès a mesura que el govern competeix amb altres prestataris, com les corporacions, per a l'estalvi dels consumidors. Una taxa d'interès més elevada té l'efecte d'atraure més capital estranger, donant lloc a una apreciació del dòlar.
Limitacions de la política fiscal
A la llarga, els efectes de la política fiscal es limiten perquè els canvis en la demanda agregada es manifesten en el nivell de preus, no en la producció. Durant llargs períodes de temps, la producció d'una economia està determinada pel subministrament, no per la demanda, dels factors de producció: capital, mà d'obra i tecnologia. La política fiscal pot exercir una influència temporal sobre la taxa de producció d'una economia, però els intents de manipular aquest tipus de producció natural a llarg termini probablement seran menys eficaços.
