El comerç mundial no és un sistema de lliure mercat i probablement mai no esperem ser així. Això és degut a que els mercats lliures no poden existir en un equilibri estable, tret que siguin mercats iguals. El comerç mundial està influït per diversos factors, com ara les condicions econòmiques, les regulacions, la disponibilitat de recursos, l'estabilitat geopolítica, les valoracions monetàries i les obligacions dels tractats.
Monedes
La valoració relativa de les monedes nacionals és una influència clau en el comerç mundial. Cada país aconsegueix establir el valor de la seva pròpia moneda en relació amb altres monedes. Els importadors nets es beneficien de monedes fortes. Els exportadors nets es beneficien de monedes febles. Una de les raons per les quals els productes xinesos han inundat als Estats Units i els mercats europeus és que la moneda xinesa s'ha mantingut a un valor molt baix en relació amb el dòlar, l'euro i el ien. Això fa que els productes xinesos siguin més barats per als consumidors que els béns procedents dels seus propis països, i fa que els productes importats a la Xina siguin inaccessibles per a la majoria dels residents en comparació amb els productes produïts localment.
Barreres comercials
Les barreres comercials inclouen subsidis domèstics, quotes d'importació i tarifes. Les subvencions proporcionen suport del govern a les indústries domèstiques que un país pot desitjar protegir de competidors estrangers més eficients o depredadors. Per exemple, el Japó subvenciona la seva indústria de cultiu d'arròs perquè tingui seguretat alimentària i proporcioni plena ocupació als seus productors d'arròs. Les tarifes són essencialment impostos d'importació per fer que siguin preus competitius o més cars que els productes produïts a nivell nacional. Les quotes imposen límits d'importació a determinats ítems. Sovint s'utilitzen per protegir la indústria agrícola nacional quan no pot assolir un nivell de producció necessari.
Estabilitat geopolítica
La guerra i el conflicte afecten el comerç de diverses maneres. Aquests inclouen l'accés limitat als recursos crítics de producció, consumint quantitats desproporcionades de recursos que normalment es canalitzarien a economies civils, i interrompre les rutes comercials i el transport. Durant la Segona Guerra Mundial, el govern dels Estats Units va processar productes derivats del petroli, cautxú, farina, sucre, cafè i la majoria de productes agrícoles. Més recentment, s'han aplicat sancions comercials a països com Iran, Líbia i Iemen per violar les Nacions Unides i altres pactes internacionals.
Cost de producció
Molts països del món en desenvolupament tenen uns costos de producció molt més baixos que els competidors del món desenvolupat. Això es deu a la reducció dels costos laborals i la laxització de la seguretat ambiental i laboral. Les indústries que estan sotmeses a normes sanitàries i de seguretat més estrictes en els desenvolupats s'han traslladat al món en desenvolupament on poden reduir els costos de producció. Això és degut a que els costos d'explotació poden ser inferiors a causa de la qualitat de l'aire més barata, la qualitat de l'aigua, el reciclatge, la gestió de residus perillosos i les normes de seguretat dels treballadors.
