Els directius volen promoure conductes positives en el lloc de treball, com ara presentar projectes puntualment, interactuar amb respecte amb els clients i comprometre's amb el desenvolupament professional. Al mateix temps, els directius han de desanimar determinats comportaments negatius, com l'absentisme, la tardança habitual o les accions insubordinades. Els supervisors poden confiar en estratègies de reforç positives i negatives per fomentar conductes positives, però primer han de considerar l'ètica dels seus mètodes.
Reforç positiu
La majoria de la gent coneix el concepte de reforç positiu, que implica recompensar comportaments preferits per fomentar la seva continuació. Per exemple, quan un empleat presenta un projecte en forma oportuna, un administrador pot recomanar públicament la seva puntualitat perquè se senti motivada per continuar acabant els projectes abans de la data límit. L'empleat no només ha rebut elogis; ella ha rebut elogis davant d'un públic dels seus companys. Altres exemples de reforç positiu inclouen programació flexible, promocions, responsabilitats addicionals o altres privilegis.
Reforç negatiu
El reforç negatiu es confon de vegades amb el càstig, però aquests dos mètodes difereixen. El reforç negatiu implica l'eliminació d'una conseqüència indesitjable després que l'empleat representi els comportaments preferits, mentre que el càstig implica l'eliminació d'una conseqüència desitjable després que un empleat realitzi comportaments no desitjats. Per exemple, en un reforç negatiu, un supervisor podria reprendre greument a un empleat per enviar un projecte d'alt nivell en el termini previst. Quan el mateix treballador presenta un projecte d'alt perfil a temps la setmana següent, el supervisor s'absté de reprendre l'empleat. Això motiva a l'empleat a continuar enviant el projecte de manera oportuna per evitar ser avergonyit o criticat.
Beneficis ètics
El reforç positiu i negatiu pot crear efectes ètics positius en el lloc de treball. D'una banda, els treballadors saben que es responsabilitzen de les accions després d'haver experimentat un reforç positiu o negatiu. Això pot generar una sensació d'equitat, desincentivant els conductors gratuïts o el rendiment poc pràctic. Una altra consideració ètica positiva és que els empleats poden ser recompensats per accions com ara la presentació d'un treball de qualitat, la promoció del treball en equip en el lloc de treball o la productivitat amb els clients.
Reptes ètics
Tanmateix, l'ús d'un reforç positiu i negatiu comporta certes connotacions ètiques negatives. El reforç positiu pot fomentar la gelosia o la competitivitat entre els companys de feina, ja que els empleats poden sentir que els col · legues estan sent destacats per favors especials. Això podria desanimar el treball en equip. En segon lloc, un entorn de treball que posa èmfasi en el reforç negatiu podria crear un ambient de por, intimidació o vergonya per als treballadors. Això podria disminuir les relacions positives entre els supervisors i els empleats. A més, la dependència excessiva del reforç positiu podria animar els empleats a confiar en motivadors externs per treballar de qualitat, en lloc d'estar motivats intrínsecament per realitzar un treball de qualitat per si mateix.
