Com determina un banc per concedir préstecs?

Taula de continguts:

Anonim

El banc requereix una sol · licitud

Quan un prestatari potencial expressa interessos en un préstec, el banc creditici requereix que el prestatari ompli una sol·licitud, que inclou certa informació necessària. Aquesta informació pot incloure el nom del prestatari (que pot ser un nom personal o d'empresa), les parts interessades del negoci (per préstecs empresarials), l'adreça actual i l'historial d'adreces, informació de contacte, informació d'ingressos i informació identificativa com la identificació de la seguretat social o del contribuent números. Mentre que alguns sol · licitants es queixen que la documentació del préstec bancari és llarga, tota aquesta informació és posteriorment utilitzada pel banc per determinar la capacitat de pagament del deutor i per detectar el risc que no es produeixi l'amortització.

El banc executa verificacions automàtiques

Com que molts bancs tenen una normativa complexa de préstecs, incloses fórmules matemàtiques llargues, els prestadors sovint utilitzen programes o programes automatitzats per verificar la solvència del sol·licitant. Aquests sistemes d'anàlisi consideren factors com la relació de les obligacions de deute existents amb els ingressos verificables, així com la informació sobre el historial de crèdits obtinguts a les oficines de crèdit establertes com Experian o Equifax. Un cop processada tota la informació, el sistema d'avaluació retorna una recomanació automatitzada sobre si procedir amb el préstec.

Un oficial de préstec revisa l'aplicació

Encara que un sistema automatitzat fa una recomanació sobre si concedir un préstec, aquests sistemes no necessàriament tenen la decisió final. Un administrador de préstecs humans generalment revisa cada préstec i gairebé sempre revisa préstecs importants com hipoteques. El prestatari considera la resposta del sistema automatitzat, així com els factors de crèdit intangibles, com ara la posició de la comunitat del sol·licitant, les obligacions financeres no deutors (com ara el suport a la infància) i qualsevol negoci existent amb el banc.