Què fa que la gent faci el que fan? Què els motiva a fer canvis? Les teories motivacionals intenten explicar per què les persones prenen les decisions que prenen, alhora que proporcionen una explicació sobre com poden motivar-se a si mateixos i altres persones per millorar els seus comportaments. Cada teoria és única. Si bé hi ha moltes teories motivacionals, cadascuna d'elles amb els seus pros i contres i els seus partidaris i detractors, sovint es nomenen quan el tema de les teories motivacionals apareix.
Teoria de dos factors de Herzberg
La teoria de Fredrick Herzberg suggereix que dos factors motivadors regeixen el comportament: aquells que augmenten la satisfacció global d'un individu i els factors d'higiene que no proporcionen satisfacció, sinó que generen una insatisfacció greu si no hi ha cap absència. Aquesta teoria diferencia les necessitats de comportament, descriu els motius pels quals els empleats necessiten coses específiques i permeten que un directiu millor dirigeixi la seva motivació.
El desavantatge d'aquesta teoria és que els factors que motiven poden canviar durant la vida d'un individu. Un jove empleat, per exemple, veu la seguretat laboral com a factor d'higiene, mentre que un treballador més vell que es basa més en el seu lloc de treball, ho considera motivador.
Jerarquia de les necessitats de Maslow
La jerarquia d'Abraham Maslow suggereix que cada individu té nivells de necessitat, que requereixen un menor, més fonamental, que cal satisfer abans que les necessitats més altes. L'avantatge d'aquesta teoria és que motiva a les persones a passar de les necessitats fonamentals a necessitats més altes, proporcionant un mapa clar per al creixement personal. Contràriament, no s'explica per què algunes persones prefereixen ignorar necessitats menors a la recerca d'altres més elevades, com quan les persones decideixen deixar de pagar les factures per tal de prendre unes vacances.
Teoria d'incentius
La teoria d'incentius considera l'establiment d'un sistema de recompensa com la motivació positiva i reforçada per inspirar comportaments millorats. Aquesta teoria se centra en els resultats positius de les accions de les persones, creant un ambient optimista i centrat en l'èxit.
Malauradament, la teoria dels incentius depèn molt de les recompenses que requereix un subministrament constant d'incentius. A més, els incentius han de ser desitjats universalment per tots els que estan sota el sistema. Per exemple, si utilitzeu la teoria d'incentius a la vostra empresa i seleccioneu incentius atractius per a pocs empleats, els altres no tenen cap raó per millorar el seu comportament.
Teoria d'autodeterminació
La teoria d'autodeterminació se centra en la motivació intrínseca de les persones que desitgen el creixement personal i es mouen independentment per aconseguir objectius autodeterminats. El benefici d'aquesta teoria és que es guia individualment pels desitjos personals d'aquells que busquen una millora personal. Malauradament, la teoria no proporciona cap impuls intrínsec perquè les persones es motivin personalment.
