L'analista financer utilitza una àmplia gamma de mètodes i tècniques per a l'anàlisi de l'empresa. Com un mecànic, selecciona l'eina que més s'adapti a les seves necessitats. Alguns dels mètodes més populars són computacionalment senzills i poden ser aplicats per gairebé tots. Comprendre alguns d'aquests trucs del comerç és important per analitzar empreses que us pot interessar invertir o analitzar el vostre negoci.
Anàlisi horitzontal
L'anàlisi horitzontal compara resultats financers al llarg del temps. Un analista de comptes financers compara els comptes de resultats o balanços per als anys posteriors per descobrir tendències o patrons. Tot i que és útil, però aquest mètode també té inconvenients. Per exemple, les despeses comptables úniques com les despeses per deteriorament, les pèrdues per desastres naturals i els canvis en l'estructura de l'empresa poden impedir una anàlisi precisa.
Anàlisi vertical
L'anàlisi de valors verticals o comuns prepara informes financers que s'ajusten com a percentatges de vendes o d'altres totals de categories de comptes. Aquesta tècnica permet als analistes veure les composicions de les diferents categories d'estats financers. En el compte de resultats, les vendes s'utilitzen habitualment com a categoria de referència i són el denominador de tots els altres càlculs; el balanç utilitza actius totals, passius totals i patrimoni total. El desavantatge de l'anàlisi vertical és que només ofereix un cop d'ull a un sol període d'operacions, generalment un any. Això pot fer que sigui difícil extreure conclusions sobre el negoci amb el temps.
Anàlisi de les proporcions
Els analistes financers utilitzen una àmplia gamma de tècniques que es coneixen col·lectivament com a anàlisi de ràtings. El procediment general implica el càlcul de diferents ràtios financeres, com ara el marge de beneficis, comptes a cobrar i vendes, i les ràtios de rotació de l'inventari, i comparant-les amb altres empreses o regles generals. Hi ha centenars de ràtios financeres emprades i fins i tot diferents mètodes de càlcul de les mateixes ràtios. Per aquest motiu, l'anàlisi de la ràtio es considera més d'un art que no pas una ciència. Aquesta incongruència és una de les caigudes de la tècnica.
Benchmarking
Una tècnica que s'utilitza sovint amb l'anàlisi de ràting i l'anàlisi vertical és el benchmarking, que calcula els estats financers de tipus comú o els ràtios financers i els compara amb altres empreses i estàndards de la indústria. Aquesta tècnica és popular i de vegades es fa servir per comparar una empresa amb els seus competidors. No obstant això, és important tenir en compte que cada empresa és diferent; fins i tot les empreses de la mateixa indústria poden tenir filosofies de gestió molt diferents, estructures d'objectius i costos. Com a tal, l'avaluació comparativa pot ser una eina eficaç, però pot ser que no sigui apropiat per a la classificació o la comparació directa de les empreses.
