Cada empresa necessita obtenir beneficis consistents per assegurar la seva supervivència a llarg termini, però ha de mantenir uns saldos en efectiu adequats per pagar els seus comptes. Els guanys i els fluxos d'efectiu no són els mateixos; un negoci pot tenir fluxos d'efectiu negatius mentre, alhora, mostra beneficis. Les fonts i els usos de la declaració en efectiu proporcionen detalls sobre les entrades i sortides de caixa d'una empresa. Aquesta informació és fonamental per a un administrador per entendre per complet l'estat financer del seu negoci i prendre les decisions necessàries.
Definició
Les fonts i usos de la declaració en efectiu, també anomenada declaració de fluxos d'efectiu, revelen els detalls sobre les sortides de caixa i els ingressos d'una empresa durant un període de temps específic. Tot i que els comptadors preparen el compte de pèrdues i guanys d'acord amb la base de meritació, construeixen la declaració de fluxos d'efectiu de forma estricta en efectiu. La comptabilitat de la base de meritació permet que les entrades no monetàries, com ara la depreciació, puguin distorsionar una imatge realista dels fluxos d'efectiu. Les fonts i usos de la declaració en efectiu analitzen els fluxos d'efectiu de tres àrees: activitats d'explotació, finançament i inversió. Els fluxos d'efectiu de les activitats d'explotació representen els efectius rebuts de les vendes de productes i serveis, efectiu pagat per costos de producció, pagament de despeses generals i canvis en els imports dels elements del balanç, com ara comptes a cobrar, inventari, actius fixos i actuals passius. Les activitats de finançament corresponen a préstecs i amortitzacions de préstecs. Aquest tipus d'activitats de finançament no apareixen al compte de resultats; és per això que un compte de resultats pot mostrar beneficis, però el negoci encara pot experimentar fluxos d'efectiu negatius. Les activitats d'inversió descriuen els dividends pagats i qualsevol capital addicional que s'haja injectat al negoci.
Descobreix problemes
Una revisió periòdica de les fonts i usos de la declaració en efectiu ajuda a identificar àrees problemàtiques potencials. El descobriment precoç d'aquestes debilitats proporciona un temps de gestió per prendre mesures correctives abans d'empitjorar. Com a exemple, el negoci pot reportar beneficis, però està lluitant per pagar les factures en forma oportuna. Una revisió de les fonts i els usos de la declaració en efectiu podria revelar que els efectius s'han consumit per finançar augments en comptes a cobrar i en inventari. Sabent això, la gestió se centraria en una cobrament més efectiva dels comptes a cobrar i en la reducció d'elements innecessaris en l'inventari.
Planificació financera
Mitjançant dades històriques recollides a partir de la declaració de fluxos d'efectiu, els administradors poden construir plans sobre com finançar futures compres d'immobilitzat, augments en el capital de circulació necessaris per donar suport al creixement i desenvolupar programes d'amortització de préstecs. Els gerents podran determinar si el creixement es pot finançar amb activitats internes d'explotació, obtenir préstecs addicionals o demanar als accionistes que inverteixin més capital. Poden avaluar diverses alternatives de finançament i esbrinar si els efectes en el balanç són positius o negatius.
Comprovació del rendiment
Les fonts i usos de la declaració en efectiu proporcionen una manera d'avaluar el rendiment d'una empresa enfront de les mitjanes de la indústria per a empreses similars o contra els principals competidors. Els banquers, analistes i inversors utilitzen aquesta informació per avaluar la salut d'un negoci i identificar els intèrprets més amunt o més baixos. Els propietaris d'empreses poden utilitzar comparacions per identificar àrees de debilitat dins de la seva empresa i establir objectius per a la millora.
