L'objectiu de la comunicació empresarial és informar els empleats, accionistes, departaments i clients sobre els objectius, l'estat financer i els productes d'una empresa, respectivament. Per tant, l'objectiu de la comunicació empresarial varia en funció de si es transfereix dins o fora de l'empresa. A més, els objectius de comunicació es poden transferir per correu electrònic, informes, comunicació oral o publicitat. El canal de comunicació adequat és important per assegurar l'eficàcia de la comunicació.
Formació
Un dels objectius interns de la comunicació és formar els empleats. La majoria de les empreses tenen manuals de capacitació o guies de polítiques que ensenyen als empleats el que s'espera d'ells en els seus llocs de treball. A més, alguns programes de formació inclouen la instrucció a l'aula dels entrenadors professionals. Els responsables d'un restaurant, per exemple, poden reunir-se durant una setmana per conèixer les estratègies de gestió de l'empresa. Els empleats experimentats poden comunicar-se amb nous empleats sobre com treballar diversos equips. Per exemple, un gestor de canvis pot ensenyar a un nou caixer de la botiga al detall com operar la caixa registradora de la botiga.
Comunicació Supervisor-Empleats
Els supervisors utilitzen la comunicació oral i escrita per administrar, instruir i assignar tasques i projectes als empleats. Per exemple, els executius dicten cartes als secretaris o demanen que estableixin reunions. La comunicació entre supervisors i empleats sovint és freqüent. Els supervisors han de mantenir els seus treballadors en el calendari amb diverses tasques perquè puguin complir els terminis del projecte. Molts supervisors utilitzen registres de projectes, o llistes de projectes i dates de venciment, per mantenir informats els empleats sobre l'estat dels projectes. Els supervisors també utilitzen la comunicació per reprendre als empleats una activitat o un comportament inadequats.
Comunicació interdepartamental
Diversos departaments es comuniquen entre si per mantenir les seves empreses funcionant com a unitat. Per exemple, els departaments de màrqueting mantenen els departaments de finances informats de projectes amb finalitats pressupostàries. De la mateixa manera, els departaments de desenvolupament empresarial o d'enginyeria busquen l'aportació dels departaments de màrqueting sobre les característiques del producte que desitgen els clients. Les empreses que introdueixen nous productes solen treballar en equips. Per exemple, una empresa de productes de consum pot tenir una marca, finances, publicitat i director de producció treballant junts per introduir un nou producte de sabó al mercat. La comunicació interdepartamental manté tots els directius i empleats que treballen per assolir els mateixos objectius. En cas contrari, els departaments poden perseguir objectius divergents, que podrien ser costosos per a la seva empresa. Per exemple, els departaments de recerca en publicitat i màrqueting d'una petita empresa de restaurants poden fer un seguiment de la publicitat de la companyia, que perd recursos.
Comunicació externa
Les empreses han d'anunciar els seus productes i serveis per atreure l'interès dels clients. Les comunicacions externes poden incloure publicacions periòdiques i publicitàries, anuncis per correu directe, ràdio i televisió o màrqueting per correu electrònic. Les empreses sovint utilitzen la fórmula AIDA (atenció, interès, desig, acció) en anunciar els seus productes, segons l'expert en màrqueting Dave Dolak. A més d'atreure l'atenció, els anuncis estan dissenyats per generar l'interès i el desig del consumidor fins que es veuen obligats a actuar o comprar productes. Les empreses també han de comunicar informació als proveïdors i organismes governamentals quan sigui necessari.
