Problemes de comptabilitat
La saviesa convencional és que es tractava de pràctiques comptables "innovadores" i de les seves conseqüències que van començar la marea de pèrdues que van provocar el gegant energètic. Enron no es va esfondrar tant perquè s'havia tornat massa gran, sinó perquè es veia que era molt més gran del que realment era en primer lloc. Mitjançant la descentralització de les seves operacions a nombroses filials i corporacions, Enron va poder ocultar enormes pèrdues derivades que haurien aturat el seu creixement molt abans si ho comprengués àmpliament. Les corporacions que cotitzen en borsa estan obligades a fer públics els seus estats financers, però les finances d'Enron eren un laberint impenetrable de transaccions imaginàries acuradament elaborades entre ell mateix i les seves filials que emmascaraven el seu veritable estat financer. Dit d'una altra manera, es van produir pèrdues en el llibre per part de les empreses filials, mentre que es van declarar actius.
Fallout From Fraud
Prenent a la seva paraula, aquest escenari rosat va fer de l'empresa la cariña de Wall Street, i va ser capaç de demanar préstecs gairebé sense parar i expandir-se en el comerç electrònic i altres projectes qüestionables. Les seves existències es van disparar literalment, la qual cosa va fer que la compensació dels empleats i les pensions en forma d'opcions sobre accions semblés molt atractiva. Però el que ja es consideraven pràctiques comptables a la vora d'estàndards acceptables es va revelar que era definitivament fraudulent. La desgràcia va allunyar tant el negoci i va crear tal responsabilitat per la signatura de comptes Arthur Anderson que es va veure obligada a abandonar el negoci. En aquest moment, però, el valor veritable de l'empresa s'havia revelat i el preu de les accions es va esfondrar, deixant als empleats opcions sense valor i paquets de pensions. Per descomptat, els executius que van entendre la imatge real van vendre les seves accions abans que es van desplomar i van esborrar amb milers de milions.
Cultura de gestió
Per descomptat, el fiasco de Enron no va passar per casualitat. Va ser facilitada per una cultura corporativa que va encoratjar la cobdícia i el frau, tal com van exemplificar els comerciants d'energia que van extorsionar als consumidors d'energia de Califòrnia. En comptes de centrar-se en la creació de valor real, l'únic objectiu de la gestió era mantenir l'aparició de valor i, per tant, un augment del preu de les accions. Això va ser agreujat per una cultura corporativa feroçment competitiva que va premiar els resultats a qualsevol cost. Algunes divisions d'Enron van reemplaçar al 15% de la seva força de treball anualment, deixant als empleats a la lluita per qualsevol avantatge que pogués trobar per justificar el seu continuat treball.
Tracte preferencial
Tot i que la integritat interna de la companyia es va mantenir desafiada, la façana era el contrari. L'empresa va aprofitar les connexions polítiques a les administracions de Clinton i Bush, així com a Wall Street, per tractar-se amb preferència i l'aire de legitimitat que li permetia perpetrar els seus fraus. En aquest context, les pràctiques comptables considerades àmpliament com la causa del col·lapse de l'Enron es pot veure com un símptoma d'una cultura de gestió més gran que va exemplificar el costat fosc del capitalisme americà.
