L'escàndol Enron 2001 va donar a l'ètica empresarial un nou arrendament de vida. Enron, una empresa d'energia a Texas, va ser considerada una història d'èxit econòmic. Les seves existències havien crescut ràpidament, i el consell d'administració estava satisfet amb la gestió. Tanmateix, es va descobrir que la gestió mantenia dos llibres, que ocultaven milers de milions de dòlars. Arthur Andersen, una important empresa de comptabilitat, havia estat còmplice en aquest engany i va baixar amb Enron a la infàmia empresarial. L'escàndol va exposar les debilitats de la manera nord-americana de fer negocis.
El tauler
Un dels aspectes més importants de l'escàndol va ser el fet que el consell d'administració semblava poc interessat en la gestió d'interrogants. Atès que els guanys i els preus de les accions van pujar, no hi va haver incentius reals per fer moltes preguntes. El consell es va considerar únicament com el representant dels accionistes sense cap obligació real cap al públic en general o els empleats de l'empresa. El gran problema ètic és el paper del tauler en el control de la gestió. La direcció busca enriquir-se mentre el consell intenta enriquir els seus accionistes. Després de l'escàndol, el paper de la junta directiva en el control de la gestió ha estat reevaluat.
Conflicte d'interessos
El propòsit d'una empresa d'auditoria és treballar amb la junta en verificar l'estat de les finances d'una empresa. Se suposa que actuarà com a ulls i orelles diagnòstics dels accionistes. Tanmateix, en el cas d'Enron, Arthur Andersen també era consultor d'Enron. Això significava que els auditors tenien interès en la prosperitat continuada de la signatura i, per tant, no tenien incentius per exposar els llibres de registre fraudulents que conservava Enron. Un cop més: sempre que els diners s'involucressin, i el tauler estava content, no hi va haver incentiu per fer el xiulet.
Beneficis
Moltes empreses lluiten amb el dilema de perseguir beneficis a curt termini versus un desenvolupament estable. Estava clar que Enron, una vegada exposat, havia triat l'opció anterior. Els accionistes, representats per la junta, busquen dividends o plusvàlues en les seves participacions. Almenys a curt termini, Enron va fer feliç a tots: els auditors, els accionistes, el consell i la direcció. Els guanys a curt termini van suposar l'augment dels preus de les accions, i la ràpida fortuna va ser realitzada per tots els inversors. Un cop detectat el frau, les accions es van desplomar i es van perdre aquestes fortunes ràpides. Una política de desenvolupament estable i a llarg termini no hauria necessitat les pràctiques comptables fraudulentes d'Enron. El tema ètic aquí és el propòsit real de l'empresa: ¿És una màquina lucrativa o una unitat econòmica productiva i estable?
Legislació
L'escàndol Enron va ser la causa real del pas de 2002 de la Llei Sarbanes-Oxley. Aquest acte pretenia eliminar el conflicte d'interès entre els auditors i les empreses. Va habilitar al govern federal per crear les seves pròpies juntes d'auditoria i comissions que existeixen per assegurar-se que aquesta col · lusió mai no torni a passar. Els executius de totes les empreses, segons l'acte, han d'assumir la responsabilitat total, personal i financera per la precisió de tots els informes financers posats a disposició del públic i dels accionistes.
