La indústria aèria és molt competitiva. La desacceleració econòmica mundial va crear un mercat pròsper per a les companyies a baix cost i sense avantatges, pressionant més línies aèries de mercat per buscar noves estratègies per diferenciar el seu servei. Això ha suposat la consolidació de quatre models principals de negoci per a les companyies aèries.
No-Frills Airlines
Els viatgers són molt sensibles als costos, especialment per als vols curts. Les línies aèries sense límit poden oferir preus molt baixos eliminant els luxes innecessaris, com ara menjars en el vol o seients de classe empresarial. Tenint en compte l'alt nivell de congestió en la majoria dels hubs, les companyies aèries de baix cost també poden portar les costes menys costoses de la nit i les primeres hores del matí per reduir encara més els costos.
Aerolínies de xarxa
Les línies aèries de la xarxa i els operadors principals segueixen una estratègia més tradicional, oferint vols confortables amb un nivell relativament alt de comoditats. El valor dels clients en una companyia aèria depèn considerablement de la durada del vol, i els operadors de línia principal es poden percebre com una millor proposta per als vols de llarga distància. Les línies aèries de la xarxa que decideixen reduir costos mitjançant la reducció de la qualitat dels serveis de vol i el risc de servei es queden atrapats en un terreny intermedi indiferenciat. Però, al mateix temps, es poden aconseguir reduccions de costos mitjançant millores en els processos i la logística. Per exemple, en un sistema de concentradors i parlants, els serveis procedents d'aeroports més petits s'incorporen a un centre central, augmentant la cobertura i la utilització dels seients mentre es mantenen els costos baixos.
Aerolínies regionals
Les aerolínies regionals poden competir proporcionant serveis en àrees on no hi ha una demanda suficient per atreure el servei de les principals línies de la xarxa o d'aerolínies. Aquests operadors tendeixen a operar sectors més curts que utilitzen avions de baixa capacitat. Poden lliurar els passatgers als centres de les principals línies aèries o volar en mercats principals durant els temps i els dies en què la demanda no garanteixi l'ús dels avions més grans operats per operadors principals.
Companyies aèries de lloguer
Les línies aèries de la carta tendeixen a diferenciar-se utilitzant una estratègia d'integració vertical. Els seus vols de baix cost s'integren en una cadena que inclou agències de viatges, hotels i proveïdors de transport terrestre. Tot i que alguns poden competir directament amb operadors de baix cost, la majoria usarà la seva integració vertical per generar demanda a les zones on el servei de seient només no seria competitiu.
